La nostra selecció d'exposicions del 2017

Arribem a la fi del 2017 i toca fer memòria i repàs de la temporada expositiva que hem viscut a la ciutat. Tasca difícil, doncs la llista s’allarga i en el nostre top ten hem de descartar mostres que han deixat empremta: l’entranyable dedicació fotogràfica tardana de Gilbert Garcin (Galeria Valid Foto); l’auge del fotollibre amb la mostra a cavall de dos centres (Fundació Foto Colectania i CCCB); el repàs creatiu a Frederic Amat (La Pedrera); mostres de caire polític intens com les d’Akram Zaatari i Forensic Architecture (MACBA), o l'exposició de Francesc Torres (Museu Nacional d'Art de Catalunya); les cares de Picasso en els seus retrats (Museu Picasso); la delicadesa sobre paper de Lluís Lleó (Centre d’Art Tecla Sala); o la prospecció entre l’art sumeri i el contemporani (Fundació Miró). També ha sigut un gran any per als comissaris de casa nostra, entre els que sobresurt David Armengol (amb, com a mínim, un triplet que inclou dues de les exposicions que seguidament destaquem i Caminar sobre el gel, a l’Arts Santa Mònica). I, sense dubte, l’art també ha sonat al ritme de tres músics: David Bowie (Museu del Disseny), Björk (CCCB) i Brian Eno (Arts Santa Mònica). Anem al gra, però, i aquí teniu la nostra tria de les deu exposicions de l'any.

ORIOL VILANOVA. DIUMENGE

Fundació Antoni Tàpies. Del 5/02 al 28/05



Oriol Vilanova va folrar les parets de la Fundació Tàpies amb 27.000 postals del total que ha anat col·leccionant durant més de quinze anys, en un desplegament cromàtic i temàtic immens. L'obra era extraordinària i adquiria presència arquitectónica, però més enllà de l’estètica també s’hi mesclaven molts discursos: reivindicacions dels mercats de puces i les postals, la paradoxa de la hipervisibilitat i, per raons evidents, el caràcter compulsiu i obsessiu del col·leccionisme.



INSURRECCIONS

Museu Nacional d'Art de Catalunya. Del 24/02 al 21/05



Barcelona va ser la segona ciutat que va acollir l’exposició concebuda al Jeu de Paume de París, una mostra que es complementa amb el fons de cada museu on faci itinerància, de manera que la història local hi té un paper important. Comissariada per l’historiador de l’art Georges Didi-Huberman, esbossava el gest de la insurrecció a partir d'exemples històrics i artístics, no sempre vinculats a conflictes concrets. El resultat proposava un acostament subjectiu i sòlid que podia llegir-se com una crida, encara que sigui en veu baixa, a fer petar tot el que hagi de petar.



LA DISSIDÈNCIA NOSTÀLGICA

La Capella. Del 3/03 al 30/04

Joana Hurtado, inspirada pels textos d'Svetlana Boym, comissariava una mostra íntima i excel·lent que se centrava en la nostàlgia reflexiva, que mira enrere sense necessàriament haver de tornar al passat i que, de fet, vol construir un nou futur. En aquest marc enfilava un compendi de propostes que contemplen el passat com a mirada endavant, tant des de fora com des dels afectes que sentim enfront dels records (viscuts o no) i reutilitzant la memòria com a motor creatiu.



JAUME PITARCH. LA PRÀCTICA IMPOSSIBILITAT DEL DEJUNI

Centre d'Art Tecla Sala. Del 30/03 al 31/12



Ho hem de reconèixer, sentim predilecció per Jaume Pitarch, artista barceloní que explora la inestabilitat i el desequilibri implícits en la vida diària, una precarietat que es bifurca en diverses direccions: la dificultat de mantenir la pau interior, la precarietat implícita del capitalisme, els models de producció i les diverses crisis contemporànies (socials, mediambientals, econòmiques). David Armengol és el comissari del repàs de la trajectòria que se li dedica al Tecla Sala. Si correu encara sereu a temps de veure-la… tanca les portes el darrer dia de l’any!

DUANE MICHALS

Fundación MAPFRE. Del 31/05 al 10/09



La mostra fotogràfica que més ens ha enamorat aquest any és el repàs a la trajectòria de Duane Michals, sobretot un gran narrador, que ha dedicat la seva vida a esprémer les possibilitats de l’expressió fotogràfica amb cura i entusiasme. L’exposició que va oferir el nord-americà a la Fundación MAPFRE –un espai que ja s’ha convertit en espai imprescindible per a l'art de la ciutat- va ser tot un regal per a l’esperit.



PAULA REGO. LÈXIC FAMILIAR

La Virreina Centre de la Imatge. Del 8/07 al 8/10



Una de les descobertes de l’any ha sigut sens dubte la de l’artista Paula Rego. Un desconeixement degut al fet que és dona, pintora i portuguesa, però que el comissari Valentín Roma s'ha encarregat d’esmenar a casa nostra. Contra l'imaginari heretat del patriarcat, l'obra de Rego construeix un món ple d'éssers dissidents, inadequats i indisciplinats, i no té res a envejar a la de patums com Lucien Freud.



LITA CABELLUT

Espai Volart. Del 5/10 al 27/05/18



Quatre anys després de la primera mostra a l'Estat de Lita Cabellut, a l’Espai Volart, enguany ha tornat per la porta grossa: Antoni Vila Casas li ha volgut dedicar ja una retrospectiva, inaugurant també l'espai ampliat de Volart. Una setantena d'obres, datades de 2008 fins ara, donen fe de la seva evolució i la grandesa i majestuositat del seu traç i tècnica d’esquerdat. Encara hi sou a temps: l’exposició s’allarga fins a mitjans del 2018.



DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN

CCCB. Del 25/10 al 29/04/18



Molt oportuna i necessària, la mostra que durant dos anys ha estat preparant José Luís de Vicente s’acosta al canvi climàtic des d’una perspectiva activa vers l’espectador. Amb una proximació d’instal·lacions a mig camí de l'art, la ciència i la ciència-ficció, l’exposició aconsegueix la seva fita: despertar-nos de la comoditat de l'aquí i l'ara per projectar-nos i actuar en el futur situat al 2100. La podeu veure fins a finals d'abril!



MATÈRIA PRIMERA

Fabra i Coats. Del 8/11 a l'1/04/18



La Fabra i Coats fa justícia al seu epígraf ("centre d'art contemporani") i tanca l’any amb una mostra encertada que radiografia part de l'escena artística local. Matèria primera degusta la producció recent de la ciutat a través d'un mapa subjectiu que situa trenta artistes visuals de tram mitjà escollits per un triumvirat de podi: Martí Peran (que va comissariar una de les millors temporades d’aquest centre de Sant Andreu), David G. Torres i David Armengol. Fins a l'1 d'abril!




ROSEMARIE CASTORO. ENFOCAR A L'INFINIT

MACBA. Del 9/11 al 1/04/18



Protagonista de la nostra darrera portada del 2017, Rosemarie Castoro ha estat també un dels grans descobriments de l’any. Prolífica artista novaiorquesa, el seu nom ha passat de puntetes entre el d'altres, però aquesta mostra -la primera gran retrospectiva a escala mundial que se li fa- repassa els seus primers quinze anys de trajectòria i ho esmena en gran mesura. La seva obra uneix el cos i la ment, és esplèndida i la podeu descobrir fins al 15 d'abril.