L'agenda cultural de Barcelona

 

CINEMA

Les 10 millors pel·lícules de 2017

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a fer-ho, toca recopilar les que a parer nostre han estat les millors pel·lícules d’aquest 2017 que ja arriba a la seva fi. N’hem triat deu, d’entre les estrenades tant a sales comercials com a plataformes online o format domèstic, a partir de les votacions individuals dels nostres crítics. Aquí us llistem el veredicte final, en ordre invers, de la desena a la primera.


10. EN REALIDAD, NUNCA ESTUVISTE AQUÍ

Lynne Ramsay



La nova pel·lícula de la directora escocesa parteix d’una novel·la curta de Jonathan Ames, un material que utilitza per reescriure el cinema negre nord-americà amb una història duríssima i sense concessions que gira al voltant de dos eixos: la pèrdua progressiva de la innocència i la raó després de viure situacions traumàtiques, i les clavegueres morals de les classes dirigents ianquis. En realidad, nunca estuviste aquí fa un ús brillant de l’economia narrativa. Una fuetada cinematogràfica amb una força i una cal·ligrafia visual ferotges i impressionistes.

9. SIERANEVADA

Cristi Puiu



Et planta allà de cop, sense presentacions, en un pis de portes estretes ple de parents, trobant a faltar de bones a primeres un mapa de relacions, un arbre genealògic que t’ubiqui els diversos membres d’aquesta família romanesa de classe mitjana, urbana. Però a poc a poc tot es va posant a lloc gràcies a un guió pudorós, molt curós del que ensenya, gens explicatiu, que això és cinema, i d’alta volada. Cristi Puiu esquiva els perills del costumisme perquè està a les antípodes de la caricatura, tot es mostra com a únic i precís, gens estrafet, alhora que no impedeix ni la identificació ni l’extrapolació.

8. EN LA PLAYA SOLA DE NOCHE

Hong Sang-soo



La capacitat juganera del fructífer Hong Sang-soo sembla que no tingui fre. Fins i tot en una proposta com En la playa sola de noche, en què prioritza el territori eminentment discursiu, aconsegueix encabir-hi un joc narratiu simple però justificat al mateix temps. A més, la pel·lícula potser acaba d’obrir una mica més una de les portes que altres pel·lícules de Sang-soo ja havien començat a obrir: la de l’assimilació entre personatges femenins que, com en un somni, en algun moment es podrien arribar a fondre en un de sol.

7. LA SEDUCCIÓN

Sofia Coppola



Sofia Coppola s’apropia amb naturalitat del material original (El seductor, de Don Siegel) per revestir-lo amb les seves pròpies inquietuds i maneres. La cineasta connecta directament amb algunes de les seves produccions més destacades –amb l’estimulant Las vírgenes suicidas al capdavant– i signa una revisió estilitzada, de posada en escena impecable, atenta sobretot a l’estudi d’unes personalitats femenines a punt d’esclatar per culpa de la intromissió d’un home dins del seu microcosmos.

6. THE DISASTER ARTIST

James Franco



The Disaster Artist no és tant un homenatge a aquesta pel·lícula maleïda i marciana que és The Room, que també, sinó sobretot al seu creador, Tommy Wiseau, aquesta figura inadaptada que es troba fora de lloc dins d’un sistema incapaç d’entendre el seu talent i la seva vàlua i que acaba convertint-se en outsider per la pura incomprensió que genera al seu voltant. Franco reflexiona al voltant de les arenes movedisses del somni americà des d’una perspectiva tragicòmica, sense ni una mica d’ironia, estimant-se molt els seus personatges i comprenent-los malgrat la seva pròpia estranyesa i extravagància intrínseca. Des del seu patetisme més íntim. I això és una cosa que molt pocs poden arribar a fer.

5. EL OTRO LADO DE LA ESPERANZA

Aki Kaurismäki



No acabaríem mai d’enumerar les raons per les quals El otro lado de la esperanza emociona. Hi té a veure que la direcció d’Aki Kaurismäki sàpiga bastir, com és habitual en els seus films, un conte moral humanista des d’una història senzilla. No cal ni dir que estem lluny de cap heroisme o efectisme: la posada en escena i les interpretacions bressonianes característiques del seu cinema aconsegueix que no hi hagi ni una gota d’excés. I heus aquí que la depuració tècnica a l’hora de desenvolupar el seu llenguatge cinematogràfic propi és tan gran que la pel·lícula es pot gaudir com a filigrana tècnica.

4. LA CURA DEL BIENESTAR

Gore Verbinski



Un film d’horror gòtic excepcional que és capaç d’ajuntar, en un equilibri perfecte, un sentit plàstic al·lucinant en la posada en escena i un argument digne d’un clàssic de culte de terror italià dels anys setanta. I és que la identitat del nou film de Verbinski és genialment dual: sofisticació i brutícia; terror d’alt concepte i diversió grand guignol; el rigor d’Stanley Kubrick a El resplandor i la imaginació retorçada de Dario Argento a Suspiria. La cura del bienestar descriu, amb una elegància malsana i una lucidesa mòrbida, la decadència moral dels Estats Units neoliberals i de l’Europa vella i endogàmica.

3. A GHOST STORY

David Lowery



Una reflexió existencialista sui generis sobre la pèrdua i el (no) significat de la vida humana, amb un buscat accent poètic. David Lowery se la juga, i com se’n surt! Primer, traslladant tot el punt de vista de la pel·lícula al mort –que es representa com un fantasma dels de tota la vida, cobert amb un llençol blanc. I segon, apostant per un refinament estètic que, pel que vol ser el film, no grinyola gens. Hi ha traços de Jauja i de l’obra animada de Don Hertzfeld en tot plegat. I un gust admirable per la prolongació dels plans.

2. PERSONAL SHOPPER

Olivier Assayas



La filmografia d’Olivier Assayas, com li passa a la de Brian de Palma, s’ha mogut sobretot per l’obsessió per la imatge, el doble i el joc de miralls. Són uns termes que des de sempre li han anat molt bé a l’art cinematogràfic i, en aquest sentit, Personal Shopper no en desaprofita cap possibilitat. Així, la pel·lícula fa entrellaçar de forma intel·ligent el joc de les aparences d’un món ple de telèfons mòbils, vídeos de youtube, vestits brillants i luxes macabres, amb el joc d’unes aparicions fantasmagòriques més aviat simbòliques. El fantasma d’un mort sempre diu més de qui se’l troba que del mort mateix.

1. ESTIU 1993

Carla Simón



Armar un film sobre el trauma causat per la mort d’un ésser estimat no és gestió fàcil. Menys encara si, com és el cas, la protagonista és una nena de sis anys. O si es tracta d’una opera prima. O, per acabar-ho d’embolicar, si el que es narra es basa en l’experiència pròpia. Carla Simón ho tenia complicat, però Estiu 1993 no només evita tot parany, sinó que és capaç de dotar la narració d’una atmosfera i d’una poesia tan despullada i respectuosa que el que es mostra (i no es mostra) acaba esdevenint una experiència gairebé onírica.

 


Aquesta llista ha estat confeccionada a partir de les votacions de Xavi Arnaiz, Borja Barbesà, Andreu Gabriel i Tomàs, Jorge Loser, Elena Martín, Beatriz Martínez, Francesc Miró, Dimas Rodríguez i Xavi Sánchez Pons.

butxaca
CINEMA
22/12/2017

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les 10 millors pel·lícules de 2017
butxaca, 22/12/2017

Les 10 millors pel·lícules de 2017…

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a…

+
Exposicions
La nostra selecció d'exposicions del 2017
Irene Pujadas i Helena Martínez Guimet, 14/12/2017

La nostra selecció d'exposicions de…

Arribem a la fi del 2017 i toca fer memòria i repàs de la temporada…

+

+ Recents

Música
Julio Bustamante & Lavanda
Borja Barbesà, 08/01/2018

Julio Bustamante & Lavanda

Sempre és bon moment per rebre una nova visita de Julio Bustamante,…
+
Música
Núria Graham
Borja Barbesà, 04/01/2018

Núria Graham

Va treure el caparró al panorama mediàtic català ben jove, massa…
+
Cine
Wonderstruck. El museo de las maravillas
Xavi Arnaiz, 03/01/2018

Wonderstruck. El museo de las marav…

A priori, Wonderstruck. El museo de las maravillas pot semblar una…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat