L'agenda cultural de Barcelona

 

Un cop l'any


Teatre i dansa

Teatre Poliorama

del 9 de novembre
al 11 de febrer
De dc. a dv. 21 h, ds. 17.30 i 20.30 h, dg. 18 h .
Preu: 10-29€
Autor: Bernard Slade
Director: Àngel Llàcer
Intèrprets: Mar Ulldemolins, David Verdaguer
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

L'any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es trobaran un cop l'any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.

Informació del lloc

Teatre Poliorama
La Rambla 115
   Catalunya
T. 933 177 599
Anar al mapa 

Després de Molt soroll per no res, Àngel Llàcer torna a la direcció amb aquesta adaptació de l’èxit del Broadway dels 70: Un cop l’any (o, com la va titular originalment l’autor, Bernard Slade: Same Time, Next Year). I, una vegada més, torna a prémer les tecles necessàries per tocar la fibra al públic. Aquesta vegada, fent un tractament de la nostàlgia al més pur estil Cuéntame cómo pasó, cuidant els detalls estilístics de cada dècada però sense deixar que això robi el protagonisme a la trama argumental.

Després d'una primera nit d'hotel el 1975, dos amants prometen trobar-se cada any en secret, el mateix dia i a la mateixa habitació, mentre la resta de dies segueixen amb la seva vida familiar. Ens endinsem, doncs, en el gènere de la comèdia romàntica, i aquí és on el registre de la producció és també un encert, ja que ens transporta a aquell teatre realista terriblement conservador en la forma, però que hom se sorprèn a si mateix sentint una espècie d’enyor quan el torna a veure en escena. Es tracta d’un dels guilty pleasure de la temporada, sens dubte.


Àngel Llàcer torna a tocar la fibra del públic amb aquesta comèdia romàntica de tall clàssic


David Verdaguer i Mar Ulldemolins són, com era d'esperar, la combinació guanyadora. Ells són els responsables que l’espectador rigui i plori amb la Pilar i el Josep, provocant fins i tot "ohs" de sorpresa i "uiuiuis" i "aiaiais" de patiment generalitzats i a l’uníson. Això sí que és fer que el públic empatitzi amb els personatges.

L’escenografia, que representa l’habitació d’hotel on els amants es troben any rere any, es manté inamovible, com el seu amor. Només el muntatge audiovisual del mapping que es projecta entre escena i escena ens indica el pas del temps, fent referència a moments històrics, socials i culturals icònics; també l’evolució del vestuari, que marca el pas dels anys en els personatges.

És en aquest sentit que podem justificar que no es tracta d’una obra tan innocent com pot semblar d’entrada, sinó que ens pot portar a reflexionar sobre com afecten els esdeveniments politicosocials i culturals a la nostra vida íntima. ¿De quina manera afectarien la Pilar i el Josep els temps convulsos que estem vivint ara? ¿Com ens estan afectant a nosaltres? ¿Com ens veurem els nosaltres d’avui d’aquí a uns anys? Per sort, almenys el cabell encrespat i les muscleres no s’han tornat a posar de moda.

Meritxell Rodríguez
publicat el 14/11/2017

+ LLEGITS

Cine
L'altra cartellera: cinc projeccions per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 20/11/2017

L'altra cartellera: cinc projeccion…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+

+ Recents

Teatre i dansa
Els nens desagraïts
Teresa Ferré, 22/11/2017

Els nens desagraïts

En plena natura, com si es tractés d’un pessebre o d’una instal·lació…

+
Exposicions
Matèria Primera
Irene Pujadas, 22/11/2017

Matèria Primera

La Fabra i Coats fa justícia al seu epígraf ("centre d'art…

+
Exposicions
Després de la fi del món
Helena Martínez Guimet, 22/11/2017

Després de la fi del món

"Aquesta civilització s'ha acabat. I tothom ho sap". Aquesta rotunda…

+

Contingut patrocinat

Entrevista José Luis de Vicente

Entrevista José Luis de Vicente

Podem imaginar altres maneres d’existir a banda del capitalisme

Editorial

No sembla que ens precipitem establint relacions causals si diem que l’afer Weinstein ha ocasionat...


Amb el suport de:escut_generalitat