L'agenda cultural de Barcelona

 

Rosemarie Castoro. Enfocar a l'infinit



Exposicions

MACBA

del 9 de novembre
al 15 d′abril
dt. tancat.
Preu: 10€
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Informació del lloc

MACBA
Pl. dels Àngels 1
   Catalunya
T. 934 120 810
Anar al mapa 

Dansar damunt la tela, ballar enfront de l'escultura, giragonsar damunt les línies de dibuix, interaccionar amb l'espai... Rosemarie Castoro (1939-2015) va desenvolupar la seva obra dins d'una intensa conjunció entre el cos i la ment i des d'una àmplia pràctica multidisciplinària. Artista novaiorquesa, els seus inicis s'emmarquen en l'avantguarda minimalista, un entorn fortament masculí que ha propiciat –com en moltes altres dones– que el seu nom hagi passat de puntetes entre el d'altres companys i amics, com ara Sol LeWitt o Carl Andre (amb qui va estar casada). Aquesta mostra, la primera que comissaria Tanya Barson –la nova conservadora en cap del MACBA– i la primera gran retrospectiva a escala mundial sobre Castoro, vol esmenar el desconeixement sobre la seva figura.


Yellow pink brown blue. ©The Estate of Rosemarie Castoro

Agafant només els primers quinze anys de carrera de Castoro (la seva producció és extensíssima...), el recorregut, cronològic, expressa molt bé l'evolució creativa, la continuïtat en la seva obra, i també el trencament estilístic i el pas cap a la conceptualització. De la seva formació, d'una banda en arts gràfiques, de l'altra en la dansa i la coreografia, en sorgeix el seu segell personal: "En l'art funciono com un ésser humà. El que faig és fonamentalment expressar la meva vida".

Les pintures inicials, plenes de color i amb la "Y" (el cos), mosaics en moviment en infinites formes, deriven cap a una composició de barres gruixudes, com si fos una notació de dansa abstracta. Destil·lant cada vegada més l'essència del quadre cap a l'art conceptual, les barres esdevenen allargades i se superposen les unes amb les altres, teixint una estructura de repetició i color monocrom. A partir d'aquí deriva cap a la performance i les instal·lacions, tant a l'estudi com al carrer.

Cap als setanta va experimentar amb relleus de guix i grafit i panells que embolcallaven la forma corporal, de nou una interacció entre obra i individu, que es pot veure en les seves polaroids, que conformen el diari personal a l'estudi. Precisament la darrera sala recrea aquest espai, amb una sèrie d'escultures que l'habitaven, com la deliciosa Terra de pestanyes o el Túnel per a dos jocs. De nou, la hibridació entre art i corporeïtat. Una mostra magnífica. Esperem amb delit poder veure aviat els següents anys de la creativitat de Castoro.

Helena Martínez Guimet
publicat el 24/11/2017

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les cinc estrenes online més destacades de la setmana
Xavi Arnaiz, 13/12/2017

Les cinc estrenes online més destac…

D’entre totes les pel·lícules, sèries i productes audiovisuals…

+
Cine
Mostra de Cinema Italià
Xavi Arnaiz, 28/11/2017

Mostra de Cinema Italià

Sembla que la tendència de bona part del cinema italià recent és,…

+

+ Recents

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 15/12/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Les sales de cinema s’omplen una setmana més amb un bon grapat…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 15/12/2017

Plans per al cap de setmana

Ding dang dong, ding dang dong... el Nadal ja arriba dringant i quasi…

+
Proposta
Gran Bola de Neu
butxaca, 14/12/2017

Gran Bola de Neu

Sota aquest títol de reminiscències hivernals, musicals i aglutinadores…
+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat