Úrsula

Els amants de les lletres exuberants trobaran una bona font de creativitat en la darrera obra del , que és com s’autoanomena Meritxell Cucurella-Jorba, l’activista cultural, dramaturga, traductora i poeta catalana.

Úrsula és un poemari escrit en prosa que sorgeix com un brollador d’aigua, des d’un inici al·legòric de la vida, i que ens convida a fer un doble camí. D'una banda, apel·la a un viatge cap a territoris desconeguts, en una particular recerca del foc, que s’abasteix de la passió per viure i de l’amor. De l'altra, reivindica la descoberta de la llum interior, assumint la solitud, els dubtes i els riscos a què estem exposats, inclosos els naufragis personals i col·lectius.

L’escriptura té un ritme trepidant que és conduit per diversos egos canviants, alternant el tu, el jo i el nosaltres. En la narració s’hi barregen mística i realisme, i s'aconsegueixen uns versos que es mostren a la vegada essencials, intimistes, existencialistes, salvatges i passionals, i que en tot moment són moguts per un corrent interior, per una rauxa que ens fa bategar i ens manté excitats.

En tot aquest recorregut només hi ha una pega: quan l’autora ens té al punt més àlgid, totalment conquistats i atrapats com a lectors, fa acabar el flux poètic, deixant-nos amb la sensació que podria haver-nos portar encara molt més lluny. Bon senyal.