Setembre, octubre i novembre

S'ha de dir d'entrada: deixar passar aquest llibre i no llegir-lo és un error. Perquè aquests suposats "apunts al natural" que, durant tres mesos, documenten trobades, converses, descensos improbables per barrancs, excursions dubtosíssimes en bicicleta, nits sense fre ni fi i multitud de personatges, històries i situacions kafkianes són el calaix de sastre aparentment caòtic i disbauxat que es podria esperar. Però també són molt més que tot això.

D'entrada, Setembre, octubre i novembre és un itinerari travessat de viaranys, camins i corriols que, contra tota evidència, porten a algun lloc. Un anar estirant fils i deixar caure pistes falses ben construït, compensat i integrat dins d'un conjunt finalment harmònic. Un llibre que, com és d'esperar, dóna cabuda a l'imaginari desbordant, el surrealisme kitsch, l'ocurrència feliç o les instantànies amb personatges i espais recognoscibles fins al rubor. Però, en paral·lel, les reflexions al voltant de la identitat, el pas del temps, la creació artística i el paisatge tan físic com emocional condueixen la lectura, l'accentuen i li donen sentit.