L'enigma de l'ocell blau

Una pilota de carn viva apareix a la cabanya d'en Kofi Atta, un vidu que abans de desaparèixer vivia sol, abandonat per la seva filla i sense cap amic que li aguantés el mal geni. És el començament de L'engima de l'ocell blau de Nii Ayikwei Parkes, una novel·la policíaca publicada per Club Editor en traducció de Xavier Pàmies. El protagonista és el doctor forense Kwadwo, Kayo pels seus amics universitaris europeus. Científic i angloparlant, encarna el xoc de les noves generacions entre les grans urbs africanes, on tothom busca un barri millor i més car, i el món rural dels bruixots, els rondallaires i els caçadors de lleopards que beuen vi de palma. La policia, retratada com una institució amoral i de fireta, obliga en Kwadwo a resoldre el cas a la força.

Es diu que la bona novel·la negra ens explica un país, i L'enigma de l'ocell blau no n'és una excepció. La novel·la del ghanès retrata alguns trets sociològics que apareixen, també, a les conferències sobre la realitat postcolonial africana del kenyà Ngugi wa Thiong’o: societats plurinacionals i tribals que parlen llengües diferents segons l'origen i la classe; un sistema postcolonial en què els "guardians" vetllen per què res no canvií; una societat que de cara la galeria nega el pensament aforístic en favor d'un cientifisme exportat però que, alhora, mira amb recel els africans "europeïtzats" com el Kayo.

Més enllà del dualisme entre el món africà tradicional i el món global "anglosaxonitzat", els dubtes del detectiu ens recorden l’etern dilema sobre com apropar-se a la veritat. El protagonista és científic però es deixa conduir pel bruixot i el caçador, que signifiquen la permanència del pensament i les tradicions tribals ghaneses. Per a la policia el cas es resol amb arguments lògics, però els fets evoquen la llegenda de Kwaku Ananse, un personatge malèvol i mític a l’Àfrica Occidental i al Carib. En Kofi Atta és (i no és) una actualització d'en Kwaku Ananse, de la mateixa manera que l'ocell blau del títol és una actualització de la justícia ancestral, que segueix el seu curs infal·lible en paral·lel a les petiteses (els crims, les borratxeres, els exàmens forenses) dels homes.