L'agenda cultural de Barcelona

 
Llibres | L'enigma de l'ocell blau
Llibres Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   

L'enigma de l'ocell blau

Nii Ayikwei Parkes

Club Editor. Traducció: Xavier Pàmies

Una pilota de carn viva apareix a la cabanya d'en Kofi Atta, un vidu que abans de desaparèixer vivia sol, abandonat per la seva filla i sense cap amic que li aguantés el mal geni. És el començament de L'engima de l'ocell blau de Nii Ayikwei Parkes, una novel·la policíaca publicada per Club Editor en traducció de Xavier Pàmies. El protagonista és el doctor forense Kwadwo, Kayo pels seus amics universitaris europeus. Científic i angloparlant, encarna el xoc de les noves generacions entre les grans urbs africanes, on tothom busca un barri millor i més car, i el món rural dels bruixots, els rondallaires i els caçadors de lleopards que beuen vi de palma. La policia, retratada com una institució amoral i de fireta, obliga en Kwadwo a resoldre el cas a la força.

Es diu que la bona novel·la negra ens explica un país, i L'enigma de l'ocell blau no n'és una excepció. La novel·la del ghanès retrata alguns trets sociològics que apareixen, també, a les conferències sobre la realitat postcolonial africana del kenyà Ngugi wa Thiong’o: societats plurinacionals i tribals que parlen llengües diferents segons l'origen i la classe; un sistema postcolonial en què els "guardians" vetllen per què res no canvií; una societat que de cara la galeria nega el pensament aforístic en favor d'un cientifisme exportat però que, alhora, mira amb recel els africans "europeïtzats" com el Kayo.

Més enllà del dualisme entre el món africà tradicional i el món global "anglosaxonitzat", els dubtes del detectiu ens recorden l’etern dilema sobre com apropar-se a la veritat. El protagonista és científic però es deixa conduir pel bruixot i el caçador, que signifiquen la permanència del pensament i les tradicions tribals ghaneses. Per a la policia el cas es resol amb arguments lògics, però els fets evoquen la llegenda de Kwaku Ananse, un personatge malèvol i mític a l’Àfrica Occidental i al Carib. En Kofi Atta és (i no és) una actualització d'en Kwaku Ananse, de la mateixa manera que l'ocell blau del títol és una actualització de la justícia ancestral, que segueix el seu curs infal·lible en paral·lel a les petiteses (els crims, les borratxeres, els exàmens forenses) dels homes.

Júlia Bacardit
publicat el 31/08/2017

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les 10 millors pel·lícules de 2017
butxaca, 22/12/2017

Les 10 millors pel·lícules de 2017…

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a…

+
Teatre i dansa
Un cop l'any
Meritxell Rodríguez, 14/11/2017

Un cop l'any

Després de Molt soroll per no res, Àngel Llàcer torna a la direcció…

+

+ Recents

Música
Julio Bustamante & Lavanda
Borja Barbesà, 08/01/2018

Julio Bustamante & Lavanda

Sempre és bon moment per rebre una nova visita de Julio Bustamante,…
+
Música
Núria Graham
Borja Barbesà, 04/01/2018

Núria Graham

Va treure el caparró al panorama mediàtic català ben jove, massa…
+
Cine
Wonderstruck. El museo de las maravillas
Xavi Arnaiz, 03/01/2018

Wonderstruck. El museo de las marav…

A priori, Wonderstruck. El museo de las maravillas pot semblar una…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat