L'agenda cultural de Barcelona

 
Llibres | L'enigma de l'ocell blau
Llibres Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   

L'enigma de l'ocell blau

Nii Ayikwei Parkes

Club Editor. Traducció: Xavier Pàmies

Una pilota de carn viva apareix a la cabanya d'en Kofi Atta, un vidu que abans de desaparèixer vivia sol, abandonat per la seva filla i sense cap amic que li aguantés el mal geni. És el començament de L'engima de l'ocell blau de Nii Ayikwei Parkes, una novel·la policíaca publicada per Club Editor en traducció de Xavier Pàmies. El protagonista és el doctor forense Kwadwo, Kayo pels seus amics universitaris europeus. Científic i angloparlant, encarna el xoc de les noves generacions entre les grans urbs africanes, on tothom busca un barri millor i més car, i el món rural dels bruixots, els rondallaires i els caçadors de lleopards que beuen vi de palma. La policia, retratada com una institució amoral i de fireta, obliga en Kwadwo a resoldre el cas a la força.

Es diu que la bona novel·la negra ens explica un país, i L'enigma de l'ocell blau no n'és una excepció. La novel·la del ghanès retrata alguns trets sociològics que apareixen, també, a les conferències sobre la realitat postcolonial africana del kenyà Ngugi wa Thiong’o: societats plurinacionals i tribals que parlen llengües diferents segons l'origen i la classe; un sistema postcolonial en què els "guardians" vetllen per què res no canvií; una societat que de cara la galeria nega el pensament aforístic en favor d'un cientifisme exportat però que, alhora, mira amb recel els africans "europeïtzats" com el Kayo.

Més enllà del dualisme entre el món africà tradicional i el món global "anglosaxonitzat", els dubtes del detectiu ens recorden l’etern dilema sobre com apropar-se a la veritat. El protagonista és científic però es deixa conduir pel bruixot i el caçador, que signifiquen la permanència del pensament i les tradicions tribals ghaneses. Per a la policia el cas es resol amb arguments lògics, però els fets evoquen la llegenda de Kwaku Ananse, un personatge malèvol i mític a l’Àfrica Occidental i al Carib. En Kofi Atta és (i no és) una actualització d'en Kwaku Ananse, de la mateixa manera que l'ocell blau del títol és una actualització de la justícia ancestral, que segueix el seu curs infal·lible en paral·lel a les petiteses (els crims, les borratxeres, els exàmens forenses) dels homes.

Júlia Bacardit
publicat el 31/08/2017

+ LLEGITS

Cine
L'altra cartellera: cinc projeccions per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 20/11/2017

L'altra cartellera: cinc projeccion…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+

+ Recents

Teatre i dansa
Els nens desagraïts
Teresa Ferré, 22/11/2017

Els nens desagraïts

En plena natura, com si es tractés d’un pessebre o d’una instal·lació…

+
Exposicions
Matèria Primera
Irene Pujadas, 22/11/2017

Matèria Primera

La Fabra i Coats fa justícia al seu epígraf ("centre d'art…

+
Exposicions
Després de la fi del món
Helena Martínez Guimet, 22/11/2017

Després de la fi del món

"Aquesta civilització s'ha acabat. I tothom ho sap". Aquesta rotunda…

+

Contingut patrocinat

Entrevista José Luis de Vicente

Entrevista José Luis de Vicente

Podem imaginar altres maneres d’existir a banda del capitalisme

Editorial

No sembla que ens precipitem establint relacions causals si diem que l’afer Weinstein ha ocasionat...


Amb el suport de:escut_generalitat