La nostra vida vertical

Les etiquetes sempre limiten però acostumen a ser entenedores. En el cas de Yannick Garcia, li escauria el clixé d'escriptor per a escriptors. D'aquells que a base d'ofici i, generalment sense fer gaire soroll ni aixecar excessiva polseguera mediàtica, construeixen una obra amb voluntat de romandre. Una proposta que tan difícilment cridarà l'atenció de multituds com passarà desapercebuda a aquells que busquin una mirada més enllà de la trama. Aquest recull de contes que li va valdre el darrer Premi Documenta n'és una bona mostra. Un exercici d'estil on cada narració desplega l'astorant capacitat de l'autor de posar veu i donar entitat a personatges francament diversos. Sempre amb esperit juganer, modulant el llenguatge de manera plàstica i agosarada. Un compendi de registres, tempos i accents sorprenentment reexits. Històries sovint inversemblants fins a ratllar el disbarat que, malgrat tot, contenen un no se sap què de veritat. Un menú de tapes variades, cosmopolites i estilitzades que deixa tan bon sabor de boca que fa desitjar per ben aviat un menú de tres plats i postres.