Germà gran

Amb Tenemos que hablar de Kevin, ara fa uns quatre anys, vam descobrir Lionel Shriver i la seva versió gens amable de l'american way of life. Una escriptora amb humor tan corrosiu com lúcid, una admirable capacitat per treure suc de situacions i converses quotidianes, i un notable ofici per mantenir el lector enganxat a la trama. En aquella ocasió, prenia la maternitat tardana com a fil conductor per situar-nos al bell mig d'un dels fantasmes d'aquella societat: la cultura de les armes i la seva concreció dement en adolescents que irrompen a les aules armats fins a les dents per tal de massacrar els seus companys de classe.
Aquesta nova Germà gran torna a les relacions de parella i de sang, a la culpa i l'obsessió, per posar el dit en una de les nafres més purulentes de l'opulenta societat nord-americana: l'obesitat. Una nova crònica al voltant de la dificultat d'escapar dels propis fantasmes i de la càrrega potencialment explosiva que acumula la intimitat d'unes llars pulcres i benestants. Un llibre farcit de reflexions sobre la història de les mentalitats, culte, ocurrent i de molt bon llegir.