Sortir a robar cavalls

No ens ha de sorprendre gens l’interès que Sortir a robar cavalls ha despertat entre els lectors i els editors de casa nostra. Les presentacions i les ressenyes que ha motivat no basten per definir el magisteri d’una lectura absorbent, plaent i emotiva des de la primera línia. Si des de l’Odissea d’Homer sabem que cal una història per explicar una història, amb Sortir a robar cavalls ens adonem que el relat ens construeix; la nostra identitat es basteix gràcies a la narració (records, somnis, contes, converses...). Per Petterson (Oslo, 1952) ens convenç amb la història d’un home madur, desorientat, solitari i reflexiu que ha abandonat la ciutat per viure la vellesa en una caseta humil a la riba d’un llac.

Si des de l’Odissea d’Homer sabem que cal una història per explicar una història, amb Sortir a robar cavalls ens adonem que el relat ens construeix

El present lent i recollit és sacsejat per la rememoració d’un estiu traumàtic ple de pèrdues i descobertes. La veu del protagonista, Trond Sanders, se submergeix en el relat del passat, la memòria, mentre intenta comprendre un present que tampoc li és intel·ligible. Així, doncs, passat i present es barregen i s’influencien amb tanta subtilesa i encert que no sabem què explica què. El marc per a aquest estudi del jo és el paisatge boscós i majestuós d’aquest llac noruec. La natura aclaparadora i indòmita també explica l’estiu que Sanders va fer-se gran mentre Noruega era ocupada pel nazisme. La Segona Guerra Mundial i la primera dècada del segle XXI són els escenaris d’aquest relat de la memòria.

Seria una descortesia desvetllar més claus d’un relat tan ric. Només voldríem animar-vos a descobrir un autor majúscul que Club Editor ha tingut l’encert de publicar per tercer cop i que l’agermana amb altres clàssics de l’editorial com Alice Munro, Ghassan Kanafani o Nikos Kavadias. Un text precís, delicat i amb una riquesa lèxica generosa amb el lector gràcies a la traducció de Carolina Moreno. L’estil breu, íntim i subjectiu ens interpel·la en moltes ocasions i la veu de Trond ens és tan propera que adoptem els seus pensaments. És per aquesta projecció sobre la nostra existència que podem definir Per Petterson com un nou clàssic de lectura obligatòria.