Candidata al premi Nobel de literatura diverses vegades, Alice Munro és coneguda com la "Txhèkhov canadenca” per la seva obra –bàsicament relats curts inspirats en la vida quotidiana. La qualitat i la potència de les seves narracions es basa en la dissecció de situacions aparentment banals amb una precisió de bisturí. L'escriptora ha combinat una llarga carrera literària amb la seva dedicació a la família, i desplega amb un art de prestidigitador l'arsenal de material acumulat durant vuit dècades d'observació fina i intel·ligent.
Els contes d'aquest recull, publicat el 2001 i ara traduït al català pel Club Editor, s'obren amb imatges brillants i polides, però de seguida es desdibuixen en laberints molt més profunds, commovedors i potents. Semblen retaules gairebé pintorescos de vides aparentment tranquil·les, fins i tot anodines. Només aparentment, perquè les protagonistes –quasi sempre dones– ràpidament esdevenen polièdriques, complexes, desconcertants, profundament humanes.