butxaca

Segurament no deu ser l'únic. Hi ha d'haver altres pobles igualment fascinats per la femta. Sens dubte, no en el nostre àmbit d'influència cultural. En aquest terreny, el català és una raresa amb l'escatologia com emblema i argument. Una fixació pels excrements que tot ho empelta: tradicions i parla, pessebres i renecs. Una obsessió institucionalitzada amb una vitalitat astorant però, fins avui, amb un últim terreny per conquerir: el de la modernor.

Barcelona és una merda és, estrictament, una guia de vàters de la ciutat. Ni de restaurants, ni de places, terraces o passejades. De lavabos. Una guia d'autor, això sí. Autors, en aquest cas. Perquè el projecte se sustenta en dues potes. D'una banda l'enciclopedisme pop, l'humor tòxic i la prosa irreverent d'Òscar Broc. De l'altra, la mirada intrèpida i poètica d'una de les fotògrafes amb més projecció de l'escena: Tanit Plana.
 Una proposta de la nova editorial Contra que estableix lligams entre atavisme i avantguarda. Una gràcia pop ben orquestrada en forma d'objecte. Un llibre ben escrit, il·lustrat i editat. La cristal·lització cool d'una vella obsessió.