Un día vi 10.000 elefantes

Gairebé sembla tot una llegenda africana. Però el cert és que entre el 1944 i el 1946 el cineasta madrileny Manuel Hernández Sanjuán va recórrer Guinea Equatorial filmant material antropològic i natural. Amb aquest arxiu, on també s’incloïen més de 5.000 fotografies, Àlex Guimerà i Juan Pajares han fet una pel·lícula d’animació documental. Un projecte que no deixa de ser agosarat perquè explica una aventura desconeguda i amb una posada en escena on es barregen diferents llenguatges i tècniques amb les preses d’època. D’una banda, aquestes filmacions antigues i el treball de zooms, enfocaments i desenfocaments, fet amb les fotografies per aconseguir animar-les, donant-los-hi volum i moviment, i de l’altra, parts dibuixades ara i gravacions noves on s’altera el ritme dels fotogrames. Una direcció artística cuidada tot i l’eclecticisme per descobrir les interioritats del món colonial espanyol a Àfrica. Una manera bonica de donar a conèixer uns reportatges que no tenien la mateixa lectura en l’Espanya franquista.

L’esperit que planeja per tota la pel·lícula, explicada des del punt de vista de l’ètica africana, és amable i intel·ligent. No només et fa entrar en l’argument de la història, sinó també en la seva atmosfera i filosofia de vida. En la mirada dels autòctons. En el perquè de la seva cultura. Això sí, el ritme, també és africà. Amb menys minuts es podria haver explicat el mateix. Però que ens ho expliquin, si us plau.