L'agenda cultural de Barcelona

 

MÚSICA

Els millors discos de 2017

Gairebé no ens n’hem adonat i ja arribem a les darreries de l'any. Unes dates en les que es presenta la temptació de fer un cop d'ull al que han donat de si aquests darrers dotze mesos, mirar de resumir el més destacat i extreure’n un aprenentatge positiu, un bagatge que transcendeixi 2017. Un àmbit propici per fer-ho és el dels llançaments discogràfics, els discos que més hem escoltat i gaudit. Així, a partir de les votacions de Borja Barbesà, Juan Carlos Belmonte, Sergi Cànovas, Adrià Farrero, Sergi Monroy, Florence Rodenstein, Dimas Rodríguez, Xavi Sánchez Pons i Toni Terrades hem elaborat una llista amb els vint discos que conformen el nostre Olimp particular d’aquest 2017. Aquí segueix, en ordre invers, parant més atenció en els deu primers:

 

 

20 – Foxygen – Hang (Jagjaguwar)

19 – Momus – Pillycock (American Patchwork)

18 – Alex Cameron – Forced Witness (Secretly Canadian)

17 – Father John Misty – Pure Comedy (Sub Pop – Bella Union)

16 – Kelley Stoltz – Que Aura (Castle Face)

15 – The xx – s/t (Young Turks)

14 – The National – Sleep Well Beast (4AD)

13 – Mark Lanegan Band – Gargoyle (Heavenly)

12 – Alan Vega – It (Fader Label)

11 – Slowdive – s/t (Dead Oceans)




10 - ST. VINCENT
Masseduction. Loma Vista.

A Annie Clark l’anomenen "la noia Bowie" i podríem dir que el seu cinquè àlbum és el seu Let’s Dance. No només per la infinitat de recursos heretats de la cultura de ball, sinó també per la seva colorista complexitat pop.





9 - ALDOUS HARDING
Party. 4AD/Flying Nun.

Des de Nova Zelanda, Aldous Harding va filant una teranyina misteriosa, bellament sinuosa, que convida que l’oient s’apropi seduït sobretot per la seva veu. Harding és d’aquelles cantants que no deixa mai que cap vers passi desapercebut.





8 - TIMBER TIMBRE
Sincerely, Future Pollution. City Slang.

Imagineu-vos una banda de folk del Canadà intentant posar música a Blade Runner. El sisè treball de Timber Timbre és una crítica subtil a la societat de l’era digital, articulada irònicament a base de sintetitzadors i reverberació.





7 - JULIE BYRNE
Not Even Happiness. BASIN ROCK / BA DA BING!.

El segon treball de la nord-americana és un disc folk que sona actual i atemporal alhora, molt plàcid i elegant, i que per estones esdevé superb. Temes com "Melting Grid" o "Follow My Voice" estan construïts amb tanta delicadesa i precisió com senzillesa i subtilitat.





6 - THE NEW YEAR
Snow. Undertow Music.

Tot i la creixent presència dels teclats o la inclusió testimonial de veus femenines i certes exploracions rítmiques, al retorn dels germans Kadane hi trobem les habituals guitarres elegants, l’èpica d’orfebreria –sempre continguda– marca de la casa.





5 - MOUNT EERIE
A Crow Looked at Me. P. W. Elverum & Sun.

Phil Elverum manté la simplicitat en les formes per posar la llum sobre les paraules. Mentre en altres treballs innovava en la distorsió i els paisatges que la música dibuixa, aquí hi ha onze poesies honestes i gens recargolades, invitacions a una intimitat tan íntima que frega la incomoditat.





4 - ARIEL PINK
Dedicated to Bobby Jameson. Mexican Summer.

L'angelí entrega una nova col·lecció de cançons i una vegada més cal rendir-se a una ampliació d'un corpus ja dilatadíssim capaç de restituir el plaer, no gaire habitual en temps de sobreabundància de discos i cançons, de l'escolta detinguda i reiterada.





3 - HAND HABITS
Wildly Idle (Humble Before The Void). Woodsist.

De tant en tant apareixen cançons com "All The While" o "Sun Beholds Me" que als pocs segons de començar a sonar per primera vegada ja et tenen ben entabanat. ¿Què fa que una combinació de notes, de frases i de silencis toquin fibra de manera irrenunciable?





2 - LCD SOUNDSYSTEM
American Dream. DFA / Columbia.

La promesa de la reinvenció no s'ha acabat d'acomplir, però, a canvi, LCD Soundsystem ens regalen una enorme excusa per degustar el nou material d'una banda ben inserida en la llegenda contemporània.





1 - PETER PERRETT
How The West Was Won. Domino.

El disc en solitari de Peter Perrett és una de les notícies musicals de l’any. L’anglès, que fa deu anys va reunificar The Only Ones –la banda que el va fer famós–, en feia vint que no editava cançons noves. D’aquí que aquest excel·lent How The West Was Won sigui un esdeveniment. Perrett signa una ració de rock confessional, romàntic i visceral, que respira esperança i derrota per igual. Com la vida mateixa.



butxaca
MÚSICA
19/12/2017

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les 10 millors pel·lícules de 2017
butxaca, 22/12/2017

Les 10 millors pel·lícules de 2017…

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a…

+
Teatre i dansa
Un cop l'any
Meritxell Rodríguez, 14/11/2017

Un cop l'any

Després de Molt soroll per no res, Àngel Llàcer torna a la direcció…

+

+ Recents

Música
Julio Bustamante & Lavanda
Borja Barbesà, 08/01/2018

Julio Bustamante & Lavanda

Sempre és bon moment per rebre una nova visita de Julio Bustamante,…
+
Música
Núria Graham
Borja Barbesà, 04/01/2018

Núria Graham

Va treure el caparró al panorama mediàtic català ben jove, massa…
+
Cine
Wonderstruck. El museo de las maravillas
Xavi Arnaiz, 03/01/2018

Wonderstruck. El museo de las marav…

A priori, Wonderstruck. El museo de las maravillas pot semblar una…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat