L'agenda cultural de Barcelona

 

Entrevista


Entrevista Xiana Gómez-Díaz

El diari íntim és la construcció de la construcció del jo


Text de: Helena Martínez Guimet
Foto de: lorenzocerrina.com
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   

El diari personal, aquell refugi privat i secret de l'adolescència, ha portat Xiana Gómez-Díaz a investigar sobre aquest fenomen ocult que juga un paper clau en una de les etapes més tempestuoses de la vida. Més de seixanta diaris íntims i altres documents han servit de punt de partida de l'exposició Cultura de dormitorio, que acull La Capella i que és l'avantsala del film Proyecto D, que prepara juntament amb Carla Calleja.

Com vas elaborar la idea d'explorar l'adolescència femenina a través dels diaris personals?
La meva amiga Carla Calleja, que és també col·laboradora del projecte, s'havia retrobat amb el seu diari d'adolescència i estava en xoc pel que hi havia escrit, perquè no coincidia gens amb el que recordava d'aquells anys. Jo em vaig sentir molt identificada amb algunes coses del seu, perquè jo també havia fet diaris. És un ritual secret en el moment d'escriure'l, però volíem investigar què passa quan exhumes aquest cadàver i el veus anys després. Si t'has enfrontat al teu diari com a adulta possiblement no en vulguis parlar perquè produeix un pudor estrany o vergonya aliena. El diari és la construcció de la construcció del jo. Fins ara no s'havia fet una recopilació àmplia d'aquest tipus de documents, i el que hem volgut és intentar posar en comú aquest tema que per algun motiu ha estat silenciat. Jo havia llegit molt sobre com es construeixen les subcultures juvenils, i és cert que les noies no estan estudiades, més enllà de les fans o les groupies. Vam reunir tanta quantitat de material que a part de la primera idea inicial de fer una pel·lícula també em vaig plantejar una exposició.

Comentes que el diari personal és una cosa molt femenina. Els nois, en general, no n'escriuen?
A veure, no és que els nois no hagin generat diaris, però sí que és cert que ells han tingut accés com a col·lectiu a tota una sèrie d'espais públics i comuns amb molta més facilitat. No és el mateix ser un noi o una noia en uns anys en què hi ha molta pressió per part dels teus homòlegs, en la imitació de rols dels mitjans... Nosaltres hem partit del terme cultura de dormitori, establert en els anys setanta, per identificar aquesta producció femenina oculta. El que sí que és cert és que en el segment de població en què he cercat diaris, entre 22 i 45 anys, he trobat molts més diaris femenins que masculins. I entre aquests darrers sí que puc dir que els seus autors tenen més trets comuns entre si que no pas les autores, entre les quals hi ha molta diversitat.

Precisament sorprèn veure que entre noies tan diferents que escriuen diaris al mateix temps hi ha molts trets i patrons similars: el llenguatge secret, els codis xifrats, les temàtiques...
Aquesta era una de les primeres hipòtesis que vam tenir i el motiu pel qual volíem tirar endavant la recerca. A mesura que anava llegint els altres diaris, anava veient que hi ha molts punts en comú, sobretot més que de les coses que s'expliquen, del com s'expliquen. La manera en què afecta una anècdota al jo secret és molt semblant, i acostuma a ser molt tremendista i melodramàtica. S'hi reconeixen molts tons extremats que són influència dels mitjans de comunicació de masses. També en els codis secrets o en les llistes d'intencions. I retrobar-te amb el que escrivies quan et senties molt sola i pensaves que eres l'única, perquè això és una constant, i adonar-te que això passava a quasi totes les que estaven al teu entorn, et dóna una altra perspectiva de com ha estat dirigit el teu cervell i de la manera de veure les coses. СС dumps

Al final de l'exposició es parla de la influència de les xarxes socials en el comportament de les adolescents del segle XXI. Quines creus que són les conseqüències?
Hi ha molts canvis possibles en la construcció de la identitat. Sobretot si és té en compte el factor audiència, que tota la producció cultural i l'autorepresentació només la facis perquè algú la vegi. Això és totalment oposat al concepte del diari personal secret. M'imagino que deu dependre de si et construeixes com a persona totalment independent, o totalment codependent de cara al públic.

En la mostra hi ha un vídeo familiar d'una nena, una mica inquietant, en què el pare no para de donar-li directrius per posar davant la càmera.
El pare vol modelar la nena, és una visió d'ella. En l'exposició hi ha això tota l'estona. Tu poses al centre de l'habitació l'adolescència de les noies i s'hi llancen moltes mirades: la dels pares i mares, que és el que queda a través de les imatges preses de petits; després hi ha la meva visió sobre les coses que m'han deixat les noies; la visió de l'espectador mig furtiva que es posa a l'espai privat i, com a gran aportació d'aquest treball, hi ha la mirada personal subjectiva de les protagonistes, que és la que s'acostuma a obviar, el contingut cru sense editar. El que volíem amb el vídeo era comparar la imatge d'una nena feliç, la idea plana i lluminosa de la infància femenina, amb el contingut més obscur que et pot aportar el seu diari. 

El llargmetratge que esteu fent amb la Carla Calleja, Proyecto D, englobarà totes aquestes mirades?
La intenció del film és reconstruir el que hauria pogut ser l'adolescència de qualsevol dona del nostre context cultural contemporani, a partir dels fets que hem vist que es repeteixen més i que són més rellevants en aquesta idiosincràsia boja i molt particular del diari, en què allò que és important acostumen a ser coses insignificants del món real adult. Serà una història narrada amb veus en off de moltes nenes, contrastada amb diversos tipus de text com ara arxius familiars. També hi haurà un col·loqui entre dones amb els seus diaris en mà, que va ser molt divertit perquè la sessió va acabar sent com una petita regressió a l'adolescència. Els continguts són molt semblants als de l'exposició, però el to és bastant diferent, no tan analític sinó més visceral. 

Les propietàries dels diaris han pogut veure l'exposició? Què els ha semblat?
He de dir que les més de cent dones que hi han col·laborat ho han fet de maneres diferents: algunes amb diaris o deixant-nos rodar a les seves habitacions, altres ens han explicat històries sobre el que recordaven... Totes ens han ajudat a entendre i ampliar el coneixement sobre el fenomen: la cultura de dormitori, el diari. Les que han vist l'exposició han tingut reaccions força diferents, quasi totes positives. Algunes miraven atentament els que s'aturaven a llegir el seu diari, a veure quina cara posaven. Perquè és clar, de fet és una mica estrany. Ningú amb 13 o 15 anys es pensava que el seu diari el mirarien anys després, exposat en un espai públic, nois amb barba! La gent reia en la inauguració, però no amb una rialla de burla, sinó sorgida de llegir el text espontani i del reconèixer-te allà tant en el passat com fins i tot en el present.

publicada el 01/10/2015

Qüestionari

Si no visquessis a Barcelona on viuries?
Al camp, a un lloc verd i bonic i amb l'aire net.

Què faries amb un milió d'euros?
El mateix que estic fent ara, però més de pressa.

Si et busquéssim de nit on et trobaríem?
Al llit, el meu lloc preferit al planeta. Si no, al carrer o en sales petites.

Què no et perdràs el mes d'octubre?
El FLIA (Fira del Llibre Independent Autoeditat de Barcelona) i l'MP7 del CCCB.

De quin mainstream participes?
M'agrada molt nedar al mar.

Què duus a la butxaca?
Les claus de la bici.



+ LLEGITS

Cine
L'altra cartellera: cinc projeccions per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 20/11/2017

L'altra cartellera: cinc projeccion…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+

+ Recents

Teatre i dansa
Els nens desagraïts
Teresa Ferré, 22/11/2017

Els nens desagraïts

En plena natura, com si es tractés d’un pessebre o d’una instal·lació…

+
Exposicions
Matèria Primera
Irene Pujadas, 22/11/2017

Matèria Primera

La Fabra i Coats fa justícia al seu epígraf ("centre d'art…

+
Exposicions
Després de la fi del món
Helena Martínez Guimet, 22/11/2017

Després de la fi del món

"Aquesta civilització s'ha acabat. I tothom ho sap". Aquesta rotunda…

+

Contingut patrocinat

Entrevista José Luis de Vicente

Entrevista José Luis de Vicente

Podem imaginar altres maneres d’existir a banda del capitalisme

Editorial

No sembla que ens precipitem establint relacions causals si diem que l’afer Weinstein ha ocasionat...


Amb el suport de:escut_generalitat