L'agenda cultural de Barcelona

 

Entrevista


Entrevista Laura Aubert

El teatre és un dels pocs espais on actualment la gent s’escolta


Text de: Maria Canelles
Foto de: lorenzocerrina.com
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   

La Laura Aubert té 28 anys i és actriu. Es dedica al teatre i a la música des que era una nena. Ens ha fet petar de riure a Els feréstecs amb la seva Llucieta i estremir-nos, fa pocs mesos, fent d'Antígona a Al nostre gust amb La Perla 29. Sembla que cada paper se li faci petit, potser perquè li agraden els reptes. Ara la podeu veure a casa seva, al teatre Maldà, amb la seva família, Els Pirates, amb Ronda naval sota la boira, de Pere Calders, una obra que a la Laura li recorda allò que sempre ha estat el teatre per a ella: un joc.

Com et trobes fent teatre de manera professional?
Doncs d’una manera natural. Feia teatre des de molt petita amb Els Pirates. També de nena havia treballat en òperes i en algun muntatge més professional però sempre m’ho havia pres com un joc. Mai m’havia plantejat que podria ser una professió. Quan vam començar la companyia Els Pirates jo era la més petita, tenia 12 anys. Amb ells vam anar fent obres i tots van anar entrant a l'Institut del Teatre. Quan vaig fer 18 anys, per tant, semblava lògic presentar-se a les proves de l'Institut. També em vaig plantejar dedicar-me al violí o matricular-me a biologia (m’imaginava estudiant biologia marina).

En quin moment deixa de ser un joc per ser un ofici? O per a tu segueix sent sempre un joc, el teatre?
Quan el teatre em deixi d’omplir el deixaré. I quan em deixi d’omplir voldrà dir que haurà deixat de ser un joc. És una professió molt dura com per deixar de jugar-hi. Evidentment, jugar des de la professionalitat i l’exigència. Per això, per a mi és molt important continuar amb Els Pirates, perquè amb ells retrobo els meus orígens i em recorda el joc que mai he d’oblidar.

Quan dius que és una professió dura, a què et refereixes?
Que no desconnectes mai. L’autoexigència sempre em fa estar alerta: tot el dia, tot el que faig, depèn de la funció del vespre. Per això també es creen unes relacions tan intenses entre la gent que treballem en teatre: per a cada projecte es crea una família que s’està tres mesos junta. Treballar sempre amb emocions i relacions humanes implica que es creïn uns vincles molt forts. El que afecta molt és que aquestes famílies es desmunten cada tres mesos i deixen un buit enorme.

I què és el que t’agrada de la teva professió?
Potser justament el mateix: em permet conèixer molt la gent amb qui treballo. El teatre és un dels pocs espais on actualment la gent s’escolta. També m’agrada molt el fet que interpretar cada personatge implica obrir una mica més la ment perquè cal entendre’l molt bé. El treball d’equip és un altre element teatral que em motiva molt. Les individualitats, aquests egos forts que s’associen al teatre, crec que cada cop hi tenen menys lloc. Hem d’intentar anar més enllà d’aquestes figures perquè el teatre no va néixer per això sinó per tot el contrari, per explicar històries de manera col·lectiva. Per això espero que aquesta nova generació nostra sigui capaç de canviar-ho tot: que deixi les pors i les pressions de banda i que el dia a dia no sigui competir entre nosaltres, sinó compartir.

De qui has après, professionalment parlant?
De tothom amb qui he treballat. Especialment del meu germà, l’Adrià Aubert, perquè, de fet, l’ofici l’hem anat fent junts. És molt intel·ligent i sempre em sorprèn perquè la manera que té de resoldre les situacions teatrals és sempre inesperada. També he après molt del Lluís Pasqual. El Lluís i l’Adrià tenen una similitud: saben llegir les obres que fan i això fa que en cada moment sàpiguen què estan fent i perquè. El Lluís és un director que em va agafar de la mà, que em va guiar, però que en el moment precís me la va deixar anar. Suposo que això és l’educació: deixar volar.

També t’ha ajudat el teu pas per la Kompanyia del Lliure?
La Kompanyia va ser una experiència molt bèstia i molt positiva. En primer lloc perquè em va permetre tenir estabilitat i bones condicions laborals. Artísticament em va donar l'oportunitat de treballar en projectes molt diferents i això m’ha donat moltes taules.

Els Pirates gestiona el teatre Maldà des de fa dues temporades. Què implica aquest projecte per a la companyia i per a tu?
El Maldà ha anat molt bé a la companyia Els Pirates per créixer, per trobar un lloc on fer els nostres projectes sense la pressió de dependre de ningú. És molt bonic com a repte poder obrir un espai on donar lloc al tipus de teatre en què creus, però alhora és decebedor veure com de precari és aquest sector i com costa tirar endavant. A Els Pirates com a grup ens està aportant moltíssim pel que fa la presència en mitjans i al sector, però alhora repercuteix a la part més artística perquè tota l’energia que podem dedicar a la companyia l’hem de dividir en la gestió del Maldà. Jo en aquest projecte sóc empresària (els catorze membres de la companyia vam crear una empresa i vam invertir), però la meva feina és voluntària. Participo de les reunions periòdiques de programació i gestió i després em toquen els torns de taquilla i neteja, que ens dividim a parts iguals. A més, el Maldà no genera beneficis sinó que sobreviu, i en molts casos gràcies a subvencions i altres tipus d’ajudes públiques o fins i tot privades. De tota manera, tenir beneficis econòmics mai va ser un dels objectius.

Tens una formació musical molt completa, de fet t’havies plantejat dedicar-te professionalment al violí. De què et serveix la música en la teva professió?
La música m’aporta moltíssim: m’ensenya moltes coses pel que fa al ritme, la veu, el cos. De fet, un text és una partitura i una partitura és un text i jo l’únic que faig és interpretar una cosa o l’altra. En aquest sentit, a casa nostra tenim una mancança important pel que fa l’educació. En general trobo que és patètica la presència de la cultura en el sistema educatiu. És molt perillós, perquè si a l’escola no es viu la cultura potser un dia no tindrem públic. Hi ha programacions teatrals escolars interessants a la cartellera barcelonina però ens estem oblidant per complet de la franja d’adolescents: no hi ha teatre per a ells. És un gran repte que tenim. Hem de poder fer entendre que anar al teatre no és una cosa d’elit però tampoc un passatemps i prou.

A Ronda naval sota la boira, la novel·la de Pere Calders que Els Pirates heu portat a escena, es planteja això mateix: situacions gracioses però gens buides de contingut.
Sí, exacte. Calders a Ronda naval sota la boira planteja situacions molt crues però d’una manera que et fa riure. Clar que és entreteniment i joc, però el to irònic li permet explicar històries molt dures amb tota la naturalitat del món. Ronda naval és una obra "molt Pirates", molt del nostre estil. Ens hem trobat molt còmodes amb Calders perquè –com Joan Brossa, de qui ja havíem treballat textos– la seva manera de veure la vida és bastant la nostra. A més, és una obra molt coral i aquesta és la nostra manera de treballar. L’adaptació i la direcció ens ha sorprès als actors i tot. Quan vaig llegir la novel·la i l’Adrià em va dir que la volia muntar vaig pensar que estava boig. Però em vaig equivocar.

publicada el 01/02/2016

Qüestionari

Si no visquessis a Barcelona on viuries?
Si no pensés en la feina potser viuria a Mallorca, tot i que em faltaria una mica tot el bullici cultural de Barcelona. I si fos per feina, potser m’agradaria viure a Berlín.

Què faries amb un milió d'euros?
Un milió d’euros és molt? Segurament em compraria una casa fora de Barcelona per anar-hi els caps de setmana i em compraria un teatre a Barcelona per als Pirates.

Si et busquéssim de nit on et trobaríem?
Això és un secret, que si no em buscaran...

Què no et perdràs el mes de febrer?
No em perdré els foguerons de Gràcia.

De quin mainstream participes?
No sé què vol dir aquesta paraula...

Què duus a la butxaca?
Les claus, uns auriculars, el mòbil i, des que fa fred, un paquet de mocadors.



+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les 10 millors pel·lícules de 2017
butxaca, 22/12/2017

Les 10 millors pel·lícules de 2017…

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a…

+
Teatre i dansa
Un cop l'any
Meritxell Rodríguez, 14/11/2017

Un cop l'any

Després de Molt soroll per no res, Àngel Llàcer torna a la direcció…

+

+ Recents

Música
Julio Bustamante & Lavanda
Borja Barbesà, 08/01/2018

Julio Bustamante & Lavanda

Sempre és bon moment per rebre una nova visita de Julio Bustamante,…
+
Música
Núria Graham
Borja Barbesà, 04/01/2018

Núria Graham

Va treure el caparró al panorama mediàtic català ben jove, massa…
+
Cine
Wonderstruck. El museo de las maravillas
Xavi Arnaiz, 03/01/2018

Wonderstruck. El museo de las marav…

A priori, Wonderstruck. El museo de las maravillas pot semblar una…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat