L'agenda cultural de Barcelona

 

Entrevista


Entrevista Alicia Kopf

Explorador i artista comparteixen la voluntat de fer una aportació


Text de: Irene Pujadas
Foto de: Lorenzo Cerrina
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   

Alicia Kopf equipara la figura de l'explorador a la de l'artista. I, ben bé com en una missió, la seva primera incursió en el món de la novel·la ha culminat en premi: Germà de gel (L'Altra Editorial, 2016) ha estat guardonada amb el Documenta. Ens trobem entre mapes de la llibreria Altaïr per parlar sobre autoficció, narradors omniscients dictatorials, mescla de disciplines, dinàmiques capitalistes i catarsis personals. 

Quina és la gènesi de Germà de gel? En quin moment decideixes mesclar els teus coneixements polars amb matisos personals o d’autoficció?
Vaig començar fent una tesi doctoral sobre els imaginaris de l’exploració polar de principis de segle, sobretot entre el 1900 i el 1915. És un moment en què l’exploració geogràfica coincideix amb l’exploració del cinematògraf. Això donava per a una sèrie de reflexions que em semblaven interessants no només en l'àmbit científic o acadèmic sinó també en l'àmbit artístic, i a mitja investigació em van demanar si podia exposar alguns dels resultats en una galeria. 

És a dir que la tesi doctoral avançava paral·lelament a la teva carrera artística, i en algun moment aquests dos camins van fusionar-se.
Sí, i tot plegat anava generant un pòsit de molt material. Això va durar dos o tres anys, fins que vaig adonar-me que si no me n’anava a Londres o a Cambridge no faria una tesi doctoral gaire rellevant. Així que vaig decidir apropiar-me d’aquest coneixement i reelaborar-lo. El que m’interessava era el contrast: estava treballant una narrativa colonialista, masculina i èpica, i ho feia des d’una perspectiva femenina i molt oposada. 

A l’hora d’escriure, com t’ha influenciat això de venir del món de l’art?
Per mi el fet de venir d’un altre àmbit i enfrontar-te a un món nou amb ulls frescos és totalment positiu. Crec que d’aquí és on surten coses interessants. També crec que les arts visuals van més ràpid que les altres, i potser el fet d’haver estudiat arts visuals em permet enfrontar-me al text amb una mirada més contemporània. O com a mínim això és el que m’agradaria fer. 

L’obra mescla l’exploració polar amb l’exploració interior de l’artista narradora. En quin sentit vincules la figura de l’explorador i la de l’artista?
Per mi són totalment paral·leles. Es tracta d’investigadors. Un és un investigador geogràfic i l’altre és un investigador de la forma, en el sentit que està creant noves formes i, per tant, entrant en territoris desconeguts. I tant en l’explorador com en l’artista hi ha una intenció molt clara d’aportació, una de científica i una altra de simbòlica. El que d’alguna manera suggereixo és que els dos tenen els seus riscos, també. 

I per què creus que fascina tant, la figura de l’explorador geogràfic?
Suposo que hi ha un cert anhel utòpic, en l’explorador. La idea de recerca sempre és interessant, i quan comporta riscos encara ho és més. En aquest sentit, són com models d’herois. Jo vaig començar interessant-me en l’imaginari visual de Frank Hurley i Herbert Ponting i les seves expedicions de conquesta del Pol Sud. Les fotografies de Hurley són molt colpidores, hi ha un vaixell embarrancat al gel. Hurley va mesclar l’exploració i l’art, va perdre els negatius sota l’aigua glaçada i va llançar-se a recuperar-los. Es tracta d’un imaginari riquíssim en molts sentits, i per això és interessant explorar-lo. 

Germà de gel conté textos sobre exploradors, textos sobre el procés de creació de l’obra i un apartat d’autoficció. Ho vas escriure tot per separat, ho vas anar mesclant...?
La novel·la és un exercici de muntatge a l'entorn de les tres coses que m’interessen més, segurament. Una té a veure amb una exploració acadèmica, l’altra amb el propi procés de creació i després hi ha la descoberta i l’exploració sentimental, que és una cosa que tampoc es pot deixar de banda. Formalment se la pot considerar més o menys narrativa o ficcional, però a mi també em costaria classificar-la. 

L’any passat, Vila-Matas va pronunciar un discurs sobre el futur de la novel·la en què deia que les novel·les decimonòniques donarien pas a assajos narratius, obres que trencarien les fronteres de gèneres i on el pensament tindria més protagonisme que l’acció.
Sí, de fet per mi Vila-Matas és un referent. No crec que hi hagi un futur cap on s’ha d’anar, però sí que hi ha tendències amb les quals pots combregar més o menys. En el meu cas, aquest és el tipus de literatura que m’agrada llegir. Quant a estètica i referents, a vegades em sembla que la literatura catalana va una mica tard. Sembla que si no fas costumisme no pots fer segons quines crítiques. És molt avorrit... (Riu.)

L’autoficció també va molt a l’alça, últimament.
És una tendència interessant perquè et permet jugar sense haver de donar explicacions. A vegades, l'autoficció obre més possibilitats que la ficció. En les arts visuals, l’equivalent seria agafar apunts del natural o fer figures estereotipades. Si agafes apunts del natural probablement te n’aniràs molt més del tòpic. Si fas un retrat robot d’algú que creus que podries inventar-te, és probable que respongui més a un arquetip.

També carregues contra el narrador omniscient. Es podria interpretar com una crítica a l’objectivitat?
És una crítica que jo mateixa tampoc tinc resolta, en el sentit que al narrador se’l necessita i a mi m’agradaria no necessitar-lo. Però sí, quan critico el narrador omniscient ho faig des de la idea que és difícil donar versions definitives. Des del moment en què selecciones alguns fets i n’omets d’altres, el narrador omniscient no és imparcial. 

Parles de l’art com la capacitat de convertir la merda en or. Creus que el millor art neix de la catarsi personal?
Per a mi sí. Si no hi ha una pregunta que m’ateny absolutament i vitalment, seria impossible que acabés un llibre. Sóc incapaç de fer exercicis narratius o plantejar-me les coses d’una manera formal. O m’hi va tot o no ho faig.

A la novel·la dius que actualment hi ha força artistes que destapen les dinàmiques del sistema capitalista, i et preguntes si hi ha alguna forma crítica que no sigui absorbida pel sistema.
Crec que és important que hi hagi artistes que donin visibilitat a aquestes dinàmiques perverses actuals. Que després això entri o no en la maquinària comercial de l’art és un altre tema, i diria que és impossible escapar-se'n. Però em sembla molt bé, perquè com a artistes hem de dir el que l’altra gent no pot dir. Dit això, no crec que el fet d’assenyalar uns certs temes doni més valor al que fas. El tema no necessàriament indica la qualitat de l’obra, sinó que l’obra ha de ser coherent amb la seva pròpia forma i ha de revelar coses. 

De fet, fa la impressió que es parla molt dels deures de l’artista i poc dels seus drets.
(Riu.) Totalment! Tenim molts deures i pocs drets. Com que tens la possibilitat de tenir una veu, sí que és comú sentir una certa responsabilitat. Però estaria bé tenir la mateixa dignitat laboral que la resta de treballadors. No crec que haguem de tenir més drets, però hi ha un contrast entre la precarietat extrema del món de l’art i aquesta idea de responsabilitat.

publicada el 01/03/2016

Qüestionari

Si no visquessis a Barcelona on viuries?
Entre París i Banyoles. Ciutat-poble, riu-llac, em sembla una bona combinació. 

Què faries amb un milió d'euros?
Uf, com?

Si et busquéssim de nit on et trobaríem?
A l'Heliogàbal. 

Què no et perdràs el mes de març?
Necessàriament la presentació del meu llibre.

De quin mainstream participes?
Del de desfilar com un xai cap al Primavera Sound.

Què duus a la butxaca?
Targeta de metro, mòbil, auriculars, clínex, una pedra volcànica islandesa de la platja de Djúpalónssandur, claus, barra de cacau...





+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Música
Bob Dylan, per fi, al Liceu
Borja Barbesà, 12/12/2017

Bob Dylan, per fi, al Liceu

Robert Allen Zimmerman desplaçarà a finals del proper març el seu…
+
Cine
Les cinc estrenes online més destacades de la setmana
Xavi Arnaiz, 13/12/2017

Les cinc estrenes online més destac…

D’entre totes les pel·lícules, sèries i productes audiovisuals…

+

+ Recents

Proposta
Gran Bola de Neu
butxaca, 14/12/2017

Gran Bola de Neu

Sota aquest títol de reminiscències hivernals, musicals i aglutinadores…
+
Proposta
Arrenca el cicle VIS A BIS
butxaca, 14/12/2017

Arrenca el cicle VIS A BIS

La Bonne obre el teló del primer acte de VIS A BIS, un cicle de…

+
Exposicions
La nostra selecció d'exposicions del 2017
Irene Pujadas i Helena Martínez Guimet, 14/12/2017

La nostra selecció d'exposicions de…

Arribem a la fi del 2017 i toca fer memòria i repàs de la temporada…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat