L'agenda cultural de Barcelona

 

Entrevista


Entrevista a Ángel Sala

Si et planteges repetir uns esquemes que et funcionen, estàs mort


Text de: Xavi Sánchez Pons
Foto de: Noemí Elías
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   
Ángel Sala (Barcelona, 1964) afronta la cinquantena edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges amb ganes. El certamen compleix cinc dècades, i ho fa en un estat de salut immillorable. Director des del 2001, Sala és un enamorat del cinema de gènere en totes les seves variants, fet que que queda reflectit cada any en la programació. Veritable home orquestra –també és escriptor, crític, director i guionista–, parlem amb ell de les noces d'or del festival i del moment dolç que viu el fantàstic. 

Quin és el secret per arribar als cinquanta anys amb bona forma?
Hi ha diverses raons. Un mèrit és del festival, que ha evolucionat correctament, i també que hi ha una legió de fans molt fidel. Això s'ha de relacionar amb un fet cabdal: el gènere fantàstic, en aquests anys, ha passat del cinema de barri de programa doble a dominar les taquilles. Ja no és un nínxol, sinó que gairebé tothom en consumeix: terror, ciència-ficció... Les sèries més importants també són de gènere. El Festival de Sitges va néixer a final dels seixanta, tot just quan va començar el boom que estem vivint ara.

I per què ens agrada tant el fantàstic?
Ha sabut fidelitzar el seu públic i alhora també ha estat capaç d'apropar-se al neòfit. El fantàstic, com a gènere cinematogràfic, ha triomfat gràcies a bons productes i a serialitzar-ho gairebé tot amb franquícies: Star Wars, la Marvel, l'univers expandit d’Expediente Warren: The Conjuring... Hollywood està tornant als serials clàssics dels anys quaranta. I aquests serials al seu moment van anticipar les sèries de televisió; és com tornar als orígens, i tot es barreja. Jo no distingiria ja entre tele i cinema, parlaria només de ficció serialitzada. Un exemple: els millors blockbusters dels últims estius són dues sèries de gènere, Stranger Things i Juego de tronos. Fora de l'aspecte comercial, el fantàstic permet als creadors més personals expressar-se de maneres lliures i originals. I això enganxa els espectadors més inquiets.

Entrem en una nova edició del festival, quin és el repte més gran que afronteu?
El repte és el mateix de cada any: intentar fer la millor edició possible i superar sempre l'anterior. El millor d'aquest cinquantè aniversari és que ho puguem celebrar tots junts, fer un reconeixement a la gent que el va iniciar i recórrer una mica a la nostàlgia.

Guillermo del Toro exercirà de padrí de luxe en aquestes noces d'or.
Si em permets l'expressió: Del Toro és la imatge del friqui il·lustrat que ha anat a més. És un gran director de cinema, i va venir per primera vegada a Sitges amb el seu debut, Cronos. En aquell precís moment, el festival va establir una relació d'amistat molt especial amb ell. Aquest any ens farà de padrí i presentarà el seu últim film, La forma del agua, que puc avançar que és la seva millor obra. Altres coses que farà a Sitges serà presidir una sessió doble amb Suspiria i La cumbre escarlata, on també estarà present Dario Argento i on es parlarà de la influència del cinema de terror gòtic en els seus films. També farà de cicerone a la projecció de la versió restaurada del clàssic d’horror mexicà El vampiro.

El segon convidat estrella és la figura de Dràcula.
Dràcula és el monstre més conegut i adaptat en el món del terror. Aquest any es compleixen 25 anys de l'estrena del Dràcula de Bram Stoker de Francis Ford Coppola; la versió moderna del mite més coneguda per tothom, fins i tot per als no seguidors del fantàstic. Partint d'això, repassarem la seva història amb un cicle de pel·lícules clàssiques. Dins d'aquesta retrospectiva, comptarem amb la presència i donarem un premi a Frank Langella, protagonista del Dràcula del 1979. I també ajudarem a editar una biografia de Bram Stoker que vindrà a presentar el seu autor, David J. Skal, un erudit en el tema.

La programació aquest any torna a ser atapeïda, t'atreviries a seleccionar quatre joies ocultes?
Hi ha una pel·lícula australiana que m’encanta titulada Rabbit; és molt poc convencional i barreja ciència-ficció i terror. Un altre títol recomanable és November, en blanc i negre, arribada d'Estònia i que recorda el fantàstic europeu dels cinquanta i seixanta. Més favorites: Dhogs, un film gallec que entrarà a competició i que em recorda Quentin Dupieux, i As boas maneiras, terror d’autor vingut del Brasil.

Quin gènere o temàtica domina aquest any la tria de pel·lícules?
Aquest any el gènere de terror està sent molt potent i és el que dominarà la programació. Al festival estarà present en diversos aspectes: d’autor, comercial i de nacionalitats i latituds diferents.

Netflix tindrà un espai a Sitges 50. Per exemple, es podran veure en pantalla gran Okja i What Happened to Monday. Quina és la teva opinió sobre la guerra entre les plataformes en línia de continguts i l'exhibició tradicional als cinemes?
Crec que és positiu i alhora una mica aclaparador. M'explico: la gran oferta de continguts audiovisuals ens obliga a tots a programar-nos o, com a mínim, a fer-nos un croquis amb l'ordre d'allò que volem veure, per exemple, cada setmana. Ara es crea una relació interactiva amb els espectadors interessant: tot està a la teva disposició i has d'escollir el contingut. Les pel·lícules s'han de veure als cinemes, però la qualitat en línia en HD ara és tan gran que quedar-se a casa també és una opció. Una cosa més, alguns films que s'estrenen directament a Netflix o Amazon aconsegueixen molta més repercussió que si ho fessin al cine. Dos títols excel·lents com Ya no me siento a gusto en este mundo i Okja haurien passat desapercebuts a les sales d’aquí.

Recordes la teva primera vegada a Sitges?
Sí! Va ser a la inauguració de l'edició del 1982 del festival. La pel·lícula era La cosa, de John Carpenter. En aquella època vivia a Saragossa i em vaig escapar de les festes del Pilar per poder venir a Sitges. Em va captivar l'ambient dels cinemes Retiro i Prado i em vaig dir a mi mateix: "tornaré".

Com veus el festival d’aquí a deu anys?
Molt diferent de com és ara. La clau del futur d'un festival està en la seva capacitat de reinventar-se. Si et planteges repetir uns esquemes que et funcionen, estàs mort. La principal raó de ser d'un festival com el de Sitges és la de crear tendències en el gènere a través de les pel·lícules que programa.

publicada el 02/10/2017

Qüestionari

Si no visquessis a Sitges o a Barcelona on viuries?
M'agradaria viure a Los Angeles o al Canadà.

Què faries amb un milió d'euros?
Viure bé. Continuaria treballant, em trauria molts maldecaps i no em tornaria boig. 

Si et busquéssim de nit on et trobaríem?
Veient una pel·lícula o una sèrie a casa. 

Què no et perdràs el mes d'octubre?
La Semana de Cine Fantástico y de Terror de Sant Sebastià, i el Curtas Film Fest de Vilagarcía de Arousa. 

De quin mainstream participes?
Sóc molt fan d'Alien i de la saga d'Star Wars, però també em considero un trekkie. Veig totes les pel·lícules de superherois i sóc un seguidor convençut de The Walking Dead i Juego de tronos.

Què duus a la butxaca?
Un amulet. Concretament, una pedra rúnica.



+ LLEGITS

Proposta
48H Open House BCN
Helena Martínez Guimet, 05/10/2017

48H Open House BCN

Portes obertes de nou en diversos espais de la ciutat en la vuitena…

+
Proposta
Tallers Oberts BCN
Helena Martínez Guimet, 17/10/2017

Tallers Oberts BCN

No és primavera però tornen els Tallers Oberts BCN, la cita que es…

+
Cine
Tres festivals per no parar de veure pel·lícules
butxaca, 18/10/2017

Tres festivals per no parar de veur…

D’acord que a la ciutat no hi ha cap gran festival de cinema de…

+

+ Recents

Proposta
Nit de Warhol
butxaca, 19/10/2017

Nit de Warhol

Aprofitant l’exposició que CaixaForum dedica fins a finals d’any a Andy…
+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+
Cine
Las hijas de Abril
Txell Bonet, 19/10/2017

Las hijas de Abril

El vincle que cada mare estableix amb el seu fill pot ser ben diferent,…
+

Contingut patrocinat

Entrevista a Ángel Sala

Entrevista a Ángel Sala

Si et planteges repetir uns esquemes que et funcionen, estàs mort

Editorial

A principi de setembre, la programació musical de la Mercè es va presentar amb una simple...


Amb el suport de:escut_generalitat