L'agenda cultural de Barcelona

 

Rey Arturo: La leyenda de Excálibur

Cine
EUA. 2017. 126 min.
Director: Guy Ritchie
Guió: Joby Harold, Guy Ritchie, Lionel Wigram
Intèrprets: Charlie Hunnam, Astrid Bergès-Frisbey, Jude Law, Djimon Hounsou, Eric Bana
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

Després de l'assassinat del pare de l'Arthur, quan aquest és un nen, el Vortigern, l'oncle de l'Arthur, ocupa el tron. Desposseït del seu dret de naixement i sense les idees clares sobre qui és realment, l'Arthur s'endinsa en els carrers de la ciutat.

Fa temps que la formula de Guy Ritchie està esgotada. De fet, només va tenir gràcia a les notables Lock & Stock i Snatch: Cerdos y diamantes, dues pel·lícules que van saber adaptar amb nervi, humor anglès i molta postmodernitat els mons violents de fantasia de Quentin Tarantino i Martin Scorsese. Aquests dos títols, produïts per Matthew Vaughn –també director i molt més interessant que el seu compatriota–, feien tenir esperances en Ritchie com a futur heroi del cinema d’acció amb ànima festiva. Malauradament, aquestes s’han anat esvaint film a film –la seva barroera i descafeïnada versió de Sherlock Holmes o l’intranscendent Operación U.N.C.L.E.– fins a tocar fons amb aquesta nova versió de Rey Arturo. Probablement, i amb permís de Barridos por la marea –aquell suposat vehicle pel lluïment de Madonna–, el seu pitjor esforç.

Amb la intenció clara d’aprofitar l’èxit actual de Juego de Tronos –aquí apareixen un parell d’actors de la sèrie d’HBO en dos rols destacats–, Rey Arturo: La leyenda de Excálibur pretenia rescatar el cinema d’aventures d’espasa i bruixeria de gran format. Ara bé, en comptes d’apropar-se al gènere de forma clàssica o renovar-lo amb alguna idea interessant, el que fa és passar-lo pel corró sense sorpreses i vulgar del cinema de mafiosos de Ritchie; el mateix i gastat truc de sempre. El resultat d’aquest encreuament és un galimaties absolut: tant en la seva efectista posada en escena –els últims trenta minuts són un disbarat digital– com en la construcció del seu relat i dels personatges –molta atenció amb un descontrolat i perdut Jude Law fent de dolent. Al Rey Arturo del director anglès li falta carisma, li sobra testosterona i revolucions, va curt d’economia narrativa i li manca un mínim sentit estètic. És més, el desastre és tan gran que no es pot defensar ni des del trash involuntari o des del cinema de barri. I és que, la inoperància que mostra aquí Ritchie a l’hora d’explicar una història amb coherència és tan gran que resulta veritablement enervant.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 10/08/2017

+ LLEGITS

Proposta
48H Open House BCN
Helena Martínez Guimet, 05/10/2017

48H Open House BCN

Portes obertes de nou en diversos espais de la ciutat en la vuitena…

+
Proposta
Tallers Oberts BCN
Helena Martínez Guimet, 17/10/2017

Tallers Oberts BCN

No és primavera però tornen els Tallers Oberts BCN, la cita que es…

+
Cine
Tres festivals per no parar de veure pel·lícules
butxaca, 18/10/2017

Tres festivals per no parar de veur…

D’acord que a la ciutat no hi ha cap gran festival de cinema de…

+

+ Recents

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 20/10/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Com gairebé cada divendres, les sales de cinema s’omplen amb un bon…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 20/10/2017

Plans per al cap de setmana

Serà un cap de setmana estimulant per als amants de la vida activa. I…

+
Teatre i dansa
Desig sota els oms
Xavi Pardo, 20/10/2017

Desig sota els oms

El TNC inaugura la temporada de la Sala Gran amb Desig sota els oms,…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Ángel Sala

Entrevista a Ángel Sala

Si et planteges repetir uns esquemes que et funcionen, estàs mort

Editorial

A principi de setembre, la programació musical de la Mercè es va presentar amb una simple...


Amb el suport de:escut_generalitat