L'agenda cultural de Barcelona

 

Rey Arturo: La leyenda de Excálibur

Cine
EUA. 2017. 126 min.
Director: Guy Ritchie
Guió: Joby Harold, Guy Ritchie, Lionel Wigram
Intèrprets: Charlie Hunnam, Astrid Bergès-Frisbey, Jude Law, Djimon Hounsou, Eric Bana
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

Després de l'assassinat del pare de l'Arthur, quan aquest és un nen, el Vortigern, l'oncle de l'Arthur, ocupa el tron. Desposseït del seu dret de naixement i sense les idees clares sobre qui és realment, l'Arthur s'endinsa en els carrers de la ciutat.

Fa temps que la formula de Guy Ritchie està esgotada. De fet, només va tenir gràcia a les notables Lock & Stock i Snatch: Cerdos y diamantes, dues pel·lícules que van saber adaptar amb nervi, humor anglès i molta postmodernitat els mons violents de fantasia de Quentin Tarantino i Martin Scorsese. Aquests dos títols, produïts per Matthew Vaughn –també director i molt més interessant que el seu compatriota–, feien tenir esperances en Ritchie com a futur heroi del cinema d’acció amb ànima festiva. Malauradament, aquestes s’han anat esvaint film a film –la seva barroera i descafeïnada versió de Sherlock Holmes o l’intranscendent Operación U.N.C.L.E.– fins a tocar fons amb aquesta nova versió de Rey Arturo. Probablement, i amb permís de Barridos por la marea –aquell suposat vehicle pel lluïment de Madonna–, el seu pitjor esforç.

Amb la intenció clara d’aprofitar l’èxit actual de Juego de Tronos –aquí apareixen un parell d’actors de la sèrie d’HBO en dos rols destacats–, Rey Arturo: La leyenda de Excálibur pretenia rescatar el cinema d’aventures d’espasa i bruixeria de gran format. Ara bé, en comptes d’apropar-se al gènere de forma clàssica o renovar-lo amb alguna idea interessant, el que fa és passar-lo pel corró sense sorpreses i vulgar del cinema de mafiosos de Ritchie; el mateix i gastat truc de sempre. El resultat d’aquest encreuament és un galimaties absolut: tant en la seva efectista posada en escena –els últims trenta minuts són un disbarat digital– com en la construcció del seu relat i dels personatges –molta atenció amb un descontrolat i perdut Jude Law fent de dolent. Al Rey Arturo del director anglès li falta carisma, li sobra testosterona i revolucions, va curt d’economia narrativa i li manca un mínim sentit estètic. És més, el desastre és tan gran que no es pot defensar ni des del trash involuntari o des del cinema de barri. I és que, la inoperància que mostra aquí Ritchie a l’hora d’explicar una història amb coherència és tan gran que resulta veritablement enervant.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 10/08/2017

+ LLEGITS

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 08/12/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Les sales de cinema s'omplen una setmana més amb un bon grapat…

+
Teatre i dansa
Deu estrenes teatrals a no perdre's al desembre
butxaca, 29/11/2017

Deu estrenes teatrals a no deixar e…

La recta escènica final d'aquest 2017 ens porta una bona colla…

+
Cine
Les cinc estrenes online més destacades de la setmana
Xavi Arnaiz, 07/12/2017

Les cinc estrenes online més destac…

D’entre totes les pel·lícules, sèries i productes audiovisuals…

+

+ Recents

Cine
L'altra cartellera: cinc pel·lícules per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 11/12/2017

L'altra cartellera: cinc pel·lícule…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Proposta
Mircea Cărtărescu
butxaca, 11/12/2017

Mircea Cartarescu prese…

La situació política va induir-lo a anul·lar la visita l'octubre…
+
Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 08/12/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Les sales de cinema s'omplen una setmana més amb un bon grapat…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat