L'agenda cultural de Barcelona

 

La guerra del planeta de los simios

Cine
EUA. 2017. 140 min.
Director: Matt Reeves
Guió: Mark Bomback, Matt Reeves
Intèrprets: Andy Serkis, Woody Harrelson, Steve Zahn, Judy Greer, Gabriel Chavarria, Max Lloyd-Jones, Terry Notary, Amiah Miller, Karin Konoval, Chad Rook
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

El César i els seus simis es veuen obligats a entrar en un conflicte amb un exèrcit d'humans dirigits per un coronel despietat. Després de patir una pèrdua inimaginable de simis, el César lluita contra els seus instints més foscos i comença la seva pròpia creuada per venjar la seva espècie.

Han necessitat tres pel·lícules però al final ho han aconseguit: la nova franquícia inspirada en El planeta de los simios de 1968 i en la novel·la homònima de Pierre Boulle arriba per fi a un cim creatiu. És més, passa absolutament per sobre de les dues últimes entregues del reboot, les interessants però també irregulars El origen del planeta de los simios i El amanecer del planeta de los simios. En aquesta tercera part, on repeteix per segona vegada Matt Reeves com a director, la saga agafa una volada insospitada en convertir-se en un blockbuster atípic, en molts trams intimista i líric, on les escenes d’acció responen a una necessitat dramàtica, sense artificis ni gratuïtat pirotècnica.


La saga agafa una volada insospitada en convertir-se en un blockbuster atípic, en molts trams intimista i líric, on les escenes d'acció responen a una necessitat dramàtica, sense artificis ni gratuïtat pirotècnica


Reeves, que no va brillar com esperàvem al film anterior, ens tornar a recordar al de les excel·lents Monstruoso i Déjame entrar. I és que a La guerra del planeta de los simios sembla que ha tingut força llibertat per plasmar la seva visió de la història; a més de dirigir, també signa el guió. En què consisteix aquesta visió? Doncs convertir la funció en un híbrid ben equilibrat entre els westerns de John Ford (les cites a Centauros del desierto i a El gran combate són evidents) i William A. Wellman (El rastro de la pantera), les cintes de bèl·liques més atmosfèriques i tenebroses (La colina de los diablos de acero o Apocalypse Now), i el cinema bíblic de Cecil B. DeMille (aquí hi ha una terra promesa, i malgrat que no s’obren els mars, sí que hi ha un desastre natural purificador).

Com les millors novel·les i relats de ciència ficció, el poder al·legòric i fabulador de La guerra del planeta de los simios és gairebé proteic i està per sobre de la conjuntura política actual. Parla de conceptes i problemàtiques que han estat sempre amb nosaltres: l’esclavitud, els estats totalitaris i la megalomania, la set de venjança, la deshumanització de l’home, la selecció natural de Darwin, els perquès d’un conflicte bèl·lic... I ho fa explicant com aquestes qüestions afecten la psique dels protagonistes. Des de la batalla interna que viu Caesar, el simi que lidera la rebel·lió (el treball d’Andy Serkis mereix ja un Oscar), entre la llum i la foscor, a les motivacions del malvat (revers i alhora mirall de Caesar), interpretat per un excel·lent Woody Harrelson, passant pels exàmens de consciència dels personatges secundaris que hauran de decidir a quin bàndol d’aquesta guerra es col·loquen.

Una cosa més, a La guerra del planeta de los simios la prestació darrera les càmeres de Reeves arriba a quotes de mestre absolut: l’ús que fa del format anamòrfic per planificar les escenes d’acció amb una claredat i saviesa expositiva al·lucinant (la primera mitja hora és un prodigi de posada en escena) que no esquiva, quan toca, el cinema espectacle, l’aposta per abundosos primers plans que escruten les cares dels personatges i que arriben a ficar-se dins les seves ments (el disseny en detall dels simis és ultra-realista), la utilització de llum amb intencions dramàtiques (molta atenció amb la fotografia de tons obscurs de Michael Seresin) o com fa seves les ensenyances de l’abans esmentat John Ford, artesà i poeta alhora, per ajuntar èpica i lirisme.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 11/07/2017

Horaris d'avui

17:00
22:00

+ LLEGITS

Música
5 joies més o menys ocultes de l'oferta musical de la Mercè
Borja Barbesà, 19/09/2017

5 joies més o menys ocultes de l'of…

Una programació que escampa més de 130 artistes per tota la ciutat en…

+
Cine
Estiu 1993
Xavi Arnaiz, 29/06/2017

Estiu 1993

Armar un film sobre el trauma causat per la mort d’un ésser estimat…

+
Música
Tota la música de la Mercè, anunciada
Borja Barbesà, 07/09/2017

Tota la música de la Mercè, anuncia…

El BAM i Mercè Música, les dues línies de programació musical de les…
+

+ Recents

Cine
Kingsman: El círculo de oro
Andreu Gabriel i Tomàs, 21/09/2017

Kingsman: El círculo de oro

En general, no podem sinó elogiar la valentia dels qui fan una mica…

+
Cine
La historia del amor
Francesc Miró, 21/09/2017

La historia del amor

El cinema és i ha sigut sempre un artefacte per manipular emocions i…

+
Cine
A War (Una guerra)
Txell Bonet, 21/09/2017

A War (Una guerra)

Res de grans massacres ni esquadrons. És possible endinsar-se en el…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Laura Fernández

Entrevista a Laura Fernández

M'atrau la figura de l'escriptor de ciència-ficció més que la ciència-ficció en si

Editorial

Han passat ja algunes setmanes des dels atemptats del 17 d’agost. S’ha dit i escrit gairebé...


Amb el suport de:escut_generalitat