L'agenda cultural de Barcelona

 

La guerra del planeta de los simios

Cine
EUA. 2017. 140 min.
Director: Matt Reeves
Guió: Mark Bomback, Matt Reeves
Intèrprets: Andy Serkis, Woody Harrelson, Steve Zahn, Judy Greer, Gabriel Chavarria, Max Lloyd-Jones, Terry Notary, Amiah Miller, Karin Konoval, Chad Rook
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

El César i els seus simis es veuen obligats a entrar en un conflicte amb un exèrcit d'humans dirigits per un coronel despietat. Després de patir una pèrdua inimaginable de simis, el César lluita contra els seus instints més foscos i comença la seva pròpia creuada per venjar la seva espècie.

Han necessitat tres pel·lícules però al final ho han aconseguit: la nova franquícia inspirada en El planeta de los simios de 1968 i en la novel·la homònima de Pierre Boulle arriba per fi a un cim creatiu. És més, passa absolutament per sobre de les dues últimes entregues del reboot, les interessants però també irregulars El origen del planeta de los simios i El amanecer del planeta de los simios. En aquesta tercera part, on repeteix per segona vegada Matt Reeves com a director, la saga agafa una volada insospitada en convertir-se en un blockbuster atípic, en molts trams intimista i líric, on les escenes d’acció responen a una necessitat dramàtica, sense artificis ni gratuïtat pirotècnica.


La saga agafa una volada insospitada en convertir-se en un blockbuster atípic, en molts trams intimista i líric, on les escenes d'acció responen a una necessitat dramàtica, sense artificis ni gratuïtat pirotècnica


Reeves, que no va brillar com esperàvem al film anterior, ens tornar a recordar al de les excel·lents Monstruoso i Déjame entrar. I és que a La guerra del planeta de los simios sembla que ha tingut força llibertat per plasmar la seva visió de la història; a més de dirigir, també signa el guió. En què consisteix aquesta visió? Doncs convertir la funció en un híbrid ben equilibrat entre els westerns de John Ford (les cites a Centauros del desierto i a El gran combate són evidents) i William A. Wellman (El rastro de la pantera), les cintes de bèl·liques més atmosfèriques i tenebroses (La colina de los diablos de acero o Apocalypse Now), i el cinema bíblic de Cecil B. DeMille (aquí hi ha una terra promesa, i malgrat que no s’obren els mars, sí que hi ha un desastre natural purificador).

Com les millors novel·les i relats de ciència ficció, el poder al·legòric i fabulador de La guerra del planeta de los simios és gairebé proteic i està per sobre de la conjuntura política actual. Parla de conceptes i problemàtiques que han estat sempre amb nosaltres: l’esclavitud, els estats totalitaris i la megalomania, la set de venjança, la deshumanització de l’home, la selecció natural de Darwin, els perquès d’un conflicte bèl·lic... I ho fa explicant com aquestes qüestions afecten la psique dels protagonistes. Des de la batalla interna que viu Caesar, el simi que lidera la rebel·lió (el treball d’Andy Serkis mereix ja un Oscar), entre la llum i la foscor, a les motivacions del malvat (revers i alhora mirall de Caesar), interpretat per un excel·lent Woody Harrelson, passant pels exàmens de consciència dels personatges secundaris que hauran de decidir a quin bàndol d’aquesta guerra es col·loquen.

Una cosa més, a La guerra del planeta de los simios la prestació darrera les càmeres de Reeves arriba a quotes de mestre absolut: l’ús que fa del format anamòrfic per planificar les escenes d’acció amb una claredat i saviesa expositiva al·lucinant (la primera mitja hora és un prodigi de posada en escena) que no esquiva, quan toca, el cinema espectacle, l’aposta per abundosos primers plans que escruten les cares dels personatges i que arriben a ficar-se dins les seves ments (el disseny en detall dels simis és ultra-realista), la utilització de llum amb intencions dramàtiques (molta atenció amb la fotografia de tons obscurs de Michael Seresin) o com fa seves les ensenyances de l’abans esmentat John Ford, artesà i poeta alhora, per ajuntar èpica i lirisme.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 11/07/2017

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les 10 millors pel·lícules de 2017
butxaca, 22/12/2017

Les 10 millors pel·lícules de 2017…

Arriba el 2018 i, com si fos una força superior que ens empenyés a…

+
Teatre i dansa
Un cop l'any
Meritxell Rodríguez, 14/11/2017

Un cop l'any

Després de Molt soroll per no res, Àngel Llàcer torna a la direcció…

+

+ Recents

Música
Julio Bustamante & Lavanda
Borja Barbesà, 08/01/2018

Julio Bustamante & Lavanda

Sempre és bon moment per rebre una nova visita de Julio Bustamante,…
+
Música
Núria Graham
Borja Barbesà, 04/01/2018

Núria Graham

Va treure el caparró al panorama mediàtic català ben jove, massa…
+
Cine
Wonderstruck. El museo de las maravillas
Xavi Arnaiz, 03/01/2018

Wonderstruck. El museo de las marav…

A priori, Wonderstruck. El museo de las maravillas pot semblar una…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat