L'agenda cultural de Barcelona

 

La ciudad de las estrellas (La La Land)

Cine
EUA. 2016. 127 min.
Director: Damien Chazelle
Guió: Damien Chazelle
Intèrprets: Ryan Gosling, Emma Stone, J.K. Simmons, Rosemarie De Witt, John Legend, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

La pel·lícula comença com tot a Los Angeles: a l'autopista. Aquí és on el Sebastian coneix la Mia, gràcies a un desdenyós clàxon enmig d'un embús, que reflecteix a la perfecció l'estancament de les seves vides. Els dos estan centrats en les esperances habituals que ofereix la ciutat.
Ja ho va fer amb Whiplash. Damien Chazelle té un do per cimentar els seus fotogrames sobre la música i els sentiments que genera. A La ciudad de las estrellas (La La Land), el cineasta posa a cantar i a ballar Ryan Gosling i Emma Stone –les actuacions dels quals destaquen notablement– i revitalitza el gènere musical amb el somieig com a fil argumental.

El director de Whiplash revitalitza el gènere musical recuperant l'essència dels clàssics


Amb dos personatges artistes, un pianista de jazz i una cambrera aspirant a actriu, i l’excusa de la seva història d’amor, la pel·lícula és una metàfora sobre Hollywood i l’anhel dels seus habitants de transcendir gràcies a l’art en qualsevol de les seves formes. Amb dosis generoses de malenconia, el director aborda com gestionar els somnis. Com identificar-los, fer-los possible, viure’ls, renunciar-hi o fins i tot vendre’s per aconseguir-los. I, tot i que és cert que, a la meitat del metratge, el director sembla oblidar-se de les cançons per un moment, la melodia continua estant en el ritme dels diàlegs i tot flueix. El virtuosisme escènic –i estètic– de Chazelle omple de llum i màgia una pel·lícula amb un plantejament i un desenllaç tan contundent que fa que acabem estimant el trajecte entre tots dos.

Si calgués posar-li una pega a aquesta més que candidata als Oscar –ha rebut set Globus d'Or, entre ells, el de millor pel·lícula (comèdia o musical) i millor director– potser seria que emula els clàssics. I ho fa sense cap gir ni número musical innovador. O igual és aquesta la clau del seu èxit. Potser és el musical més audaç dels facturats en els últims anys justament per fer d’allò vell quelcom nou. Un viatge del vitalisme còmic al drama melancòlic que descarta models contemporanis com Moulin Rouge per recuperar l’essència del tipus de musical que va consagrar Gene Kelly. Encara que, si cal rascar, són els musicals dirigits pel francès Jacques Demy (Los paraguas de Cherburgo i Las señoritas de Rochefort) els que semblen perdurar en la memòria de Chazelle. Sense desmerèixer els seus gestos de complicitat a Cantando bajo la lluvia o Cotton Club. Podria dir-se, en definitiva, que La ciudad de las estrellas (La La Land) és la seva particular carta d’amor al gènere.
Ana López-Varela
publicat el 09/01/2017

+ LLEGITS

Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
L'altra cartellera: cinc projeccions per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 20/11/2017

L'altra cartellera: cinc projeccion…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+

+ Recents

Proposta
Recorreguts Sonors
butxaca, 21/11/2017

Recorreguts Sonors

Arribem ja a la quarta edició del cicle biennal Recorreguts Sonors, amb…
+
Cine
L'altra cartellera: cinc projeccions per a aquesta setmana
Xavi Arnaiz, 20/11/2017

L'altra cartellera: cinc projeccion…

Més enllà de la cartellera de cinema habitual, la de les estrenes, a…

+
Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+

Contingut patrocinat

Entrevista José Luis de Vicente

Entrevista José Luis de Vicente

Podem imaginar altres maneres d’existir a banda del capitalisme

Editorial

No sembla que ens precipitem establint relacions causals si diem que l’afer Weinstein ha ocasionat...


Amb el suport de:escut_generalitat