L'agenda cultural de Barcelona

 

La ciudad de las estrellas (La La Land)

Cine
EUA. 2016. 127 min.
Director: Damien Chazelle
Guió: Damien Chazelle
Intèrprets: Ryan Gosling, Emma Stone, J.K. Simmons, Rosemarie De Witt, John Legend, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

La pel·lícula comença com tot a Los Angeles: a l'autopista. Aquí és on el Sebastian coneix la Mia, gràcies a un desdenyós clàxon enmig d'un embús, que reflecteix a la perfecció l'estancament de les seves vides. Els dos estan centrats en les esperances habituals que ofereix la ciutat.
Ja ho va fer amb Whiplash. Damien Chazelle té un do per cimentar els seus fotogrames sobre la música i els sentiments que genera. A La ciudad de las estrellas (La La Land), el cineasta posa a cantar i a ballar Ryan Gosling i Emma Stone –les actuacions dels quals destaquen notablement– i revitalitza el gènere musical amb el somieig com a fil argumental.

El director de Whiplash revitalitza el gènere musical recuperant l'essència dels clàssics


Amb dos personatges artistes, un pianista de jazz i una cambrera aspirant a actriu, i l’excusa de la seva història d’amor, la pel·lícula és una metàfora sobre Hollywood i l’anhel dels seus habitants de transcendir gràcies a l’art en qualsevol de les seves formes. Amb dosis generoses de malenconia, el director aborda com gestionar els somnis. Com identificar-los, fer-los possible, viure’ls, renunciar-hi o fins i tot vendre’s per aconseguir-los. I, tot i que és cert que, a la meitat del metratge, el director sembla oblidar-se de les cançons per un moment, la melodia continua estant en el ritme dels diàlegs i tot flueix. El virtuosisme escènic –i estètic– de Chazelle omple de llum i màgia una pel·lícula amb un plantejament i un desenllaç tan contundent que fa que acabem estimant el trajecte entre tots dos.

Si calgués posar-li una pega a aquesta més que candidata als Oscar –ha rebut set Globus d'Or, entre ells, el de millor pel·lícula (comèdia o musical) i millor director– potser seria que emula els clàssics. I ho fa sense cap gir ni número musical innovador. O igual és aquesta la clau del seu èxit. Potser és el musical més audaç dels facturats en els últims anys justament per fer d’allò vell quelcom nou. Un viatge del vitalisme còmic al drama melancòlic que descarta models contemporanis com Moulin Rouge per recuperar l’essència del tipus de musical que va consagrar Gene Kelly. Encara que, si cal rascar, són els musicals dirigits pel francès Jacques Demy (Los paraguas de Cherburgo i Las señoritas de Rochefort) els que semblen perdurar en la memòria de Chazelle. Sense desmerèixer els seus gestos de complicitat a Cantando bajo la lluvia o Cotton Club. Podria dir-se, en definitiva, que La ciudad de las estrellas (La La Land) és la seva particular carta d’amor al gènere.
Ana López-Varela
publicat el 09/01/2017

+ LLEGITS

Música
Deu festivals d'estiu per escapar de la ciutat
Borja Barbesà, 19/06/2017

Deu festivals d'estiu per escapar d…

Un cop passat el Primavera Sound i el Sónar, a alguns se’ls hi…

+
Teatre i dansa
Bodas de sangre
Teresa Ferré, 16/06/2017

Bodas de sangre

Hi ha espectacles predestinats a perdurar en la memòria. Bodas de…

+
Sèries
The Handmaid's Tale
Xavi Arnaiz, 21/06/2017

The Handmaid's Tale

Publicada per primer cop l’any 1985, la novel·la El cuento de la…

+

+ Recents

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 23/06/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Com gairebé cada divendres, les sales de cinema s’omplen amb un…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 23/06/2017

Plans per al cap de setmana

Cap de setmana de revetlles, coques i petards. Però a banda d'això, o…

+
Cine
Selfie
Xavi Arnaiz, 23/06/2017

Selfie

La trama de Selfie, el nou film de Víctor García León després d’onze…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Max Besora

Entrevista a Max Besora

Reivindico un humor estripat que també pugui ser intel·ligent

Editorial

Quan el maig de 1999 el primer número de butxaca sortia al carrer, segurament pocs s’haurien...


Amb el suport de:escut_generalitat