L'agenda cultural de Barcelona

 

Estiu 1993

Cine
Espanya. 2017. 94 min.
Director: Carla Simón
Guió: Carla Simón
Intèrprets: David Verdaguer, Bruna Cusí, Laia Artigas, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

La Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare.

Armar un film sobre el trauma causat per la mort d’un ésser estimat no és gestió fàcil. Menys encara si, com és el cas, la protagonista és una nena de sis anys. O si es tracta d’una opera prima. O, per acabar-ho d’embolicar, si el que es narra es basa en l’experiència pròpia. Per una banda, perquè, segons l’enfocament, és perillós caure en el sentimentalisme morbós; i per l’altra, perquè es pot pecar d’autocomplaença. Doncs bé, Carla Simón ho tenia complicat en el seu debut en el llarg –després d’un grapat de curts on, per cert, la mort ja era un tema habitual–, però Estiu 1993 no només evita tots aquests paranys, sinó que és capaç de dotar la narració d’una atmosfera i d’una poesia tan despullada i respectuosa que el que es mostra (i no es mostra) acaba esdevenint una experiència gairebé onírica.


El film té una atmosfera tan despullada i respectuosa que esdevé una experiència gairebé onírica


El punt de vista principal que assumeix Simón a la cinta és el de la jove protagonista, la Frida –tot un descobriment, Laia Artigas–, una nena que després de la mort de la seva mare, i ja òrfena prèviament de pare, serà adoptada pels seus oncles (Bruna Cusí i David Verdaguer), i es traslladarà de Barcelona a un petit poble de la Garrotxa. I és en aquest estiu de l’any 1993, en un entorn rural desconegut i, clar, hostil, en què la Frida observarà, i assimilarà amb desconcert, el seu nou paper al món. La cineasta traça aquest procés de transformació, amb l’ombra del fet traumàtic, des d’un naturalisme on el viatge interior es posa per sobre de l’exterior, i mitjançant una trama –si és que podem anomenar-la així– formada per retalls, com un fresc a estones autòmat (hi ha quelcom del cinema de Chantal Akerman en tot plegat) del que ella va aprenent i descobrint.

El treball de Simón és curós i subtil. Per descomptat, amb tot el que afecta el món interior de la Frida: els clarobscurs de la psicologia infantil, i com hi fan front els adults; o la relació de la nena amb la seva nova germana, amb moments per cert divertidíssims. Però, també, en la merescuda atenció que rep el personatge de Cusí; en el retrat col·lectiu del poble (que precisa, l’escena a la cansaladeria); en la descripció eficientment gruixuda del comportament dels avis; o en la mirada a la paranoia de la sida de principis dels noranta. Tot això, coronat amb una catarsi final preciosa i conseqüentment anticlimàtica.

Xavi Arnaiz
publicat el 29/06/2017

Horaris d'avui

20:20
Verdi CAT
18:10
20:20

+ LLEGITS

Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
L'Alternativa
Xavi Arnaiz, 17/10/2017

L'Alternativa

El Festival de Cinema Independent de Barcelona posa en marxa la seva…

+
Cine
La pell freda
Irene Pujadas, 19/10/2017

La pell freda

Durant l'inici de la Primera Guerra Mundial, un irlandès fi i llegit…

+

+ Recents

Cine
Tres estrenes de cinema que ens han decebut
butxaca, 17/11/2017

Tres estrenes de cinema que ens han…

És divendres. I com és habitual, els cinemes s’omplen d’estrenes.…

+
Cine
Liga de la Justicia
Francesc Miró, 16/11/2017

Liga de la Justicia

La hipertròfia muscular no ha sigut mai un problema per a Zack Snyder.…

+
Cine
Jupiter's Moon
Francesc Miró, 16/11/2017

Jupiter's Moon

Inocular un element sobrenatural a una narrativa realista funciona…

+

Contingut patrocinat

Entrevista José Luis de Vicente

Entrevista José Luis de Vicente

Podem imaginar altres maneres d’existir a banda del capitalisme

Editorial

No sembla que ens precipitem establint relacions causals si diem que l’afer Weinstein ha ocasionat...


Amb el suport de:escut_generalitat