L'agenda cultural de Barcelona

 

Estiu 1993

Cine
Espanya. 2017. 94 min.
Director: Carla Simón
Guió: Carla Simón
Intèrprets: David Verdaguer, Bruna Cusí, Laia Artigas, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

La Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare.

Armar un film sobre el trauma causat per la mort d’un ésser estimat no és gestió fàcil. Menys encara si, com és el cas, la protagonista és una nena de sis anys. O si es tracta d’una opera prima. O, per acabar-ho d’embolicar, si el que es narra es basa en l’experiència pròpia. Per una banda, perquè, segons l’enfocament, és perillós caure en el sentimentalisme morbós; i per l’altra, perquè es pot pecar d’autocomplaença. Doncs bé, Carla Simón ho tenia complicat en el seu debut en el llarg –després d’un grapat de curts on, per cert, la mort ja era un tema habitual–, però Estiu 1993 no només evita tots aquests paranys, sinó que és capaç de dotar la narració d’una atmosfera i d’una poesia tan despullada i respectuosa que el que es mostra (i no es mostra) acaba esdevenint una experiència gairebé onírica.


El film té una atmosfera tan despullada i respectuosa que esdevé una experiència gairebé onírica


El punt de vista principal que assumeix Simón a la cinta és el de la jove protagonista, la Frida –tot un descobriment, Laia Artigas–, una nena que després de la mort de la seva mare, i ja òrfena prèviament de pare, serà adoptada pels seus oncles (Bruna Cusí i David Verdaguer), i es traslladarà de Barcelona a un petit poble de la Garrotxa. I és en aquest estiu de l’any 1993, en un entorn rural desconegut i, clar, hostil, en què la Frida observarà, i assimilarà amb desconcert, el seu nou paper al món. La cineasta traça aquest procés de transformació, amb l’ombra del fet traumàtic, des d’un naturalisme on el viatge interior es posa per sobre de l’exterior, i mitjançant una trama –si és que podem anomenar-la així– formada per retalls, com un fresc a estones autòmat (hi ha quelcom del cinema de Chantal Akerman en tot plegat) del que ella va aprenent i descobrint.

El treball de Simón és curós i subtil. Per descomptat, amb tot el que afecta el món interior de la Frida: els clarobscurs de la psicologia infantil, i com hi fan front els adults; o la relació de la nena amb la seva nova germana, amb moments per cert divertidíssims. Però, també, en la merescuda atenció que rep el personatge de Cusí; en el retrat col·lectiu del poble (que precisa, l’escena a la cansaladeria); en la descripció eficientment gruixuda del comportament dels avis; o en la mirada a la paranoia de la sida de principis dels noranta. Tot això, coronat amb una catarsi final preciosa i conseqüentment anticlimàtica.

Xavi Arnaiz
publicat el 29/06/2017

Horaris d'avui

16:00
18:05
20:10
22:15
18:05
22:15
16:00
20:10
12:10
16:30
20:45
16:00
20:00
20:00
22:15
16:00
18:00
20:05
22:10
18:30
20:30
22:40
Verdi CAT
11:30
16:10
18:15
20:25
22:30
11:50
13:55
16:00
18:05
20:10
22:20

+ LLEGITS

Música
5 joies més o menys ocultes de l'oferta musical de la Mercè
Borja Barbesà, 19/09/2017

5 joies més o menys ocultes de l'of…

Una programació que escampa més de 130 artistes per tota la ciutat en…

+
Cine
Estiu 1993
Xavi Arnaiz, 29/06/2017

Estiu 1993

Armar un film sobre el trauma causat per la mort d’un ésser estimat…

+
Música
Tota la música de la Mercè, anunciada
Borja Barbesà, 07/09/2017

Tota la música de la Mercè, anuncia…

El BAM i Mercè Música, les dues línies de programació musical de les…
+

+ Recents

Cine
Kingsman: El círculo de oro
Andreu Gabriel i Tomàs, 21/09/2017

Kingsman: El círculo de oro

En general, no podem sinó elogiar la valentia dels qui fan una mica…

+
Cine
La historia del amor
Francesc Miró, 21/09/2017

La historia del amor

El cinema és i ha sigut sempre un artefacte per manipular emocions i…

+
Cine
A War (Una guerra)
Txell Bonet, 21/09/2017

A War (Una guerra)

Res de grans massacres ni esquadrons. És possible endinsar-se en el…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Laura Fernández

Entrevista a Laura Fernández

M'atrau la figura de l'escriptor de ciència-ficció més que la ciència-ficció en si

Editorial

Han passat ja algunes setmanes des dels atemptats del 17 d’agost. S’ha dit i escrit gairebé...


Amb el suport de:escut_generalitat