L'agenda cultural de Barcelona

 

Emoji: La película

Cine
EUA. 2017. 83 min.
Director: Tony Leondis
Guió: Tony Leondis, Eric Siegel, Mike White
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

Oculta rere l'aplicació de missatges de text, Textópolis és una ciutat bulliciosa en què conviuen totes les emoticones, a l'expectativa de ser seleccionades per l'usuari del telèfon mòbil. Es tracta d'un món en el qual cada emoji té una única expressió facial, excepte en el cas del Gene.

No hi ha idees impossibles o ximples que no puguin ser convertides en una pel·lícula; sempre, això sí, que siguin aprofitades com déu mana pels seus creadors. És a dir, que aquestes donin origen a històries originals o a enfocaments inesperats que ens sorprenguin. El món de l’animació està ple d’exemples; s’han fet films estupends i amb personalitat pròpia sobre joguines, jocs d’ordinador o animals xerraires que han estat capaços de superar les seves respectives premisses absurdes. Per aquesta raó una cinta basada en l’aplicació de mòbils dels Emojis –una idea especialment marciana, tot sigui dit– podia ser un bon intent per treure quelcom realment fresc o trencador. Bé, s’ha produït el miracle? Doncs la veritat és que no. Els seus responsables no han sabut aprofitar l’oportunitat i han entregat una de les mostres d’animació més insípides i clarament corporatives dels últims anys.

L’argument central d’Emoji: La película l’hem vist moltes vegades en altres cintes de dibuixos animats: un protagonista que es nega a acceptar la seva funció al món on viu (en aquest cas, un emoji de cara trista instal·lat a Tecnopolis). El desenvolupament del mateix és previsible, amb un humor de saldo i un sentit de la meravella poc treballat; aquí no hi ha missatge subversiu o incorrecció política. Amb tot, i malgrat estar destinada a un públic adolescent, acceptem que la cosa pugui funcionar per a nenes i nens petits –les emoticones tenen un punt graciós, va. Ara bé, el poc encant que atresora el destrueix pel descarat subtext consumista que presenta. El film de Tony Leondis, en molts dels seus trams, és un publireportatge d’aplicacions d’smartphones –aquí en surten unes quantes: les que han arribat a un acord comercial amb Sony–, i això ho enlletgeix tot. És més, en comparació, el curt d’Hotel Transilvania que precedeix Emoji: La película és molt millor: el seu slapstick boig no intenta vendre'ns res.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 10/08/2017

Horaris d'avui

+ LLEGITS

Cine
Els millors films de l'any, a la Filmoteca
butxaca, 13/12/2017

Els millors films de l'any, a la Fi…

Com ja és habitual, la Filmoteca de Catalunya dedica un espai el primer…
+
Cine
Les cinc estrenes online més destacades de la setmana
Xavi Arnaiz, 13/12/2017

Les cinc estrenes online més destac…

D’entre totes les pel·lícules, sèries i productes audiovisuals…

+
Cine
Mostra de Cinema Italià
Xavi Arnaiz, 28/11/2017

Mostra de Cinema Italià

Sembla que la tendència de bona part del cinema italià recent és,…

+

+ Recents

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 15/12/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Les sales de cinema s’omplen una setmana més amb un bon grapat…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 15/12/2017

Plans per al cap de setmana

Ding dang dong, ding dang dong... el Nadal ja arriba dringant i quasi…

+
Proposta
Gran Bola de Neu
butxaca, 14/12/2017

Gran Bola de Neu

Sota aquest títol de reminiscències hivernals, musicals i aglutinadores…
+

Contingut patrocinat

Entrevista a Carlo Padial

Entrevista a Carlo Padial

Amb enginy i humanitat, et pots riure de tot

Editorial

La consultora nord-americana Gartner sosté en un informe recent que el 2022 la majoria de les...


Amb el suport de:escut_generalitat