L'agenda cultural de Barcelona

 

Emoji: La película

Cine
EUA. 2017. 83 min.
Director: Tony Leondis
Guió: Tony Leondis, Eric Siegel, Mike White
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     

Sinopsi

Oculta rere l'aplicació de missatges de text, Textópolis és una ciutat bulliciosa en què conviuen totes les emoticones, a l'expectativa de ser seleccionades per l'usuari del telèfon mòbil. Es tracta d'un món en el qual cada emoji té una única expressió facial, excepte en el cas del Gene.

No hi ha idees impossibles o ximples que no puguin ser convertides en una pel·lícula; sempre, això sí, que siguin aprofitades com déu mana pels seus creadors. És a dir, que aquestes donin origen a històries originals o a enfocaments inesperats que ens sorprenguin. El món de l’animació està ple d’exemples; s’han fet films estupends i amb personalitat pròpia sobre joguines, jocs d’ordinador o animals xerraires que han estat capaços de superar les seves respectives premisses absurdes. Per aquesta raó una cinta basada en l’aplicació de mòbils dels Emojis –una idea especialment marciana, tot sigui dit– podia ser un bon intent per treure quelcom realment fresc o trencador. Bé, s’ha produït el miracle? Doncs la veritat és que no. Els seus responsables no han sabut aprofitar l’oportunitat i han entregat una de les mostres d’animació més insípides i clarament corporatives dels últims anys.

L’argument central d’Emoji: La película l’hem vist moltes vegades en altres cintes de dibuixos animats: un protagonista que es nega a acceptar la seva funció al món on viu (en aquest cas, un emoji de cara trista instal·lat a Tecnopolis). El desenvolupament del mateix és previsible, amb un humor de saldo i un sentit de la meravella poc treballat; aquí no hi ha missatge subversiu o incorrecció política. Amb tot, i malgrat estar destinada a un públic adolescent, acceptem que la cosa pugui funcionar per a nenes i nens petits –les emoticones tenen un punt graciós, va. Ara bé, el poc encant que atresora el destrueix pel descarat subtext consumista que presenta. El film de Tony Leondis, en molts dels seus trams, és un publireportatge d’aplicacions d’smartphones –aquí en surten unes quantes: les que han arribat a un acord comercial amb Sony–, i això ho enlletgeix tot. És més, en comparació, el curt d’Hotel Transilvania que precedeix Emoji: La película és molt millor: el seu slapstick boig no intenta vendre'ns res.

Xavi Sánchez Pons
publicat el 10/08/2017

Horaris d'avui en format 3D

11:40
13:50

Horaris d'avui

16:40
18:40

+ LLEGITS

Proposta
48H Open House BCN
Helena Martínez Guimet, 05/10/2017

48H Open House BCN

Portes obertes de nou en diversos espais de la ciutat en la vuitena…

+
Proposta
Tallers Oberts BCN
Helena Martínez Guimet, 17/10/2017

Tallers Oberts BCN

No és primavera però tornen els Tallers Oberts BCN, la cita que es…

+
Cine
Tres festivals per no parar de veure pel·lícules
butxaca, 18/10/2017

Tres festivals per no parar de veur…

D’acord que a la ciutat no hi ha cap gran festival de cinema de…

+

+ Recents

Cine
Les tres millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 20/10/2017

Les tres millors estrenes de cinema…

Com gairebé cada divendres, les sales de cinema s’omplen amb un bon…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 20/10/2017

Plans per al cap de setmana

Serà un cap de setmana estimulant per als amants de la vida activa. I…

+
Teatre i dansa
Desig sota els oms
Xavi Pardo, 20/10/2017

Desig sota els oms

El TNC inaugura la temporada de la Sala Gran amb Desig sota els oms,…

+

Contingut patrocinat

Entrevista a Ángel Sala

Entrevista a Ángel Sala

Si et planteges repetir uns esquemes que et funcionen, estàs mort

Editorial

A principi de setembre, la programació musical de la Mercè es va presentar amb una simple...


Amb el suport de:escut_generalitat