Si la ficció no es perd en el seu laberint i la reconeixem deslliurada d’artificis, és més senzill que ens acosti a una relativa modernitat: històries corrents que ens atrapen degut a la nostra vida corrent; narracions úniques que seguim perquè sentim coses úniques. 
L’atracció que neix d’escoltar els moviments del veí del pis de dalt; el desig fossilitzat d’una relació d’adolescència, que retorna en retrobar la persona; la serenor de la descoberta pòstuma d’una infidelitat; el fracàs d’un matrimoni, il·luminat un vespre amb un nen aliè. Aquestes són algunes de les sensacions que trobarem a les dotze històries que conformen Los voladores, darrer volum de Peter Stamm.
Aquest suïs ha fet de periodista, editor o crític literari. Va debutar en la ficció amb Agnes l’any 1998 i des d’aleshores ha aconseguit convertir-se en una dels autors més valorats de l’actual narrativa en llengua alemanya. Gràcies a una prosa despullada però gens freda, Stamm ens acull amb una calidesa que voldríem trobar més vegades en el complex camí de la ficció contemporània, sovint perduda en el laberint artificiós de les bones històries