Marginal per voluntat i actitud, lacònic en la forma, autorreferencial en el contingut, irreverent, sarcà stic i fatalista; la mort prematura de Sergei Dovlatov només va fer que incrementar el seu halo d'escriptor de culte..
A El compromÃs presenta la seva particular versió del que hi ha darrera d'una notÃcia. El llibre reprodueix dotze cròniques anodines escrites pel mateix autor en la seva època com a periodista a l'Estònia soviètica dels setanta. Dotze textos generalment curts, escrits en un estil impersonal i tenyits de la retòrica propagandÃstica requeria l'època.
A partir d'aquÃ, comença la història que en cadascun dels casos hi havia darrere. Unes vivències gairebé sempre amarades d'alcohol, farcides de coercions, jerarques mediocres i personatges sovint pintorescos, patètics a estones. Unes situacions explicades amb humor que, més enllà de posar de manifest el surrealisme d'aquells anys d'esclerosi burocrà tica, posen igualment al descobert la distà ncia que existeix també aquà entre l'asèpcia i suposada realitat d'una notÃcia publicada i la vivència personal de les persones que es guanyen la vida escrivint-les.
Marginal per voluntat i actitud, lacònic en la forma, autorreferencial en el contingut, irreverent, sarcà stic i fatalista; la mort prematura de
Sergei Dovlatov només va fer que incrementar el seu halo d'escriptor de culte. A
El compromÃs presenta la seva versió del que hi ha darrere una notÃcia. El llibre reprodueix dotze cròniques anodines escrites pel mateix autor en la seva època com a periodista a l'Estònia soviètica dels setanta. Dotze textos generalment curts, escrits en un estil impersonal i tenyits de la retòrica propagandÃstica que requeria l'època.
A partir d'aquÃ, comença la història que en cadascun dels casos hi havia al darrere. Unes vivències gairebé sempre amarades d'alcohol, farcides de coercions, jerarques mediocres i personatges sovint pintorescos, patètics a estones. Unes situacions explicades amb humor que, més enllà de posar de manifest el surrealisme d'aquells anys d'esclerosi burocrà tica, posen igualment al descobert la distà ncia que existeix també aquà entre l'asèpsia i suposada realitat d'una notÃcia publicada i la vivència personal de les persones que es guanyen la vida escrivint-les.
Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Desa a La meva agenda
Compartir
Anteriors
