Sembla que fareu sold-out.
Vam posar 20.000 abonaments i ja els hem venut tots, així que hem tret entrades de dia per posar a la venda 4.000 abonaments més. Sí, segurament els abonaments s’esgotaran. Les entrades de dia… ja veurem.

Segurament perquè aquest any heu anunciat noms molt forts al principi de tot: sembla que altres anys us hauríeu guardat noms com Pixies, Wilco o Pavement per a més endavant.
Sí, segurament. No et pensis que ha estat intencionat. Pavement havien d’anunciar la seva gira. Pel que fa a Pixies i Wilco, formaven part d’una enquesta que vam fer sobre els millors concerts de la nostra història: no era cap secret que hi anàvem darrere.

Amb el Primavera Sound hi ha un fenomen molt curiós: gent que compra l’abonament sense tenir un sol nom confirmat.
Molta gent! A principis de juliol, posem a la venda un pack Primavera Sound (amb abonament VIP) i Primavera Club: són 1000 entrades, i s’esgoten en un matí. I després més, ja sense el VIP.

És un tòpic, però la gent confia en la vostra línia.
Quan vam començar, teníem molt clar que no volíem posar etiquetes al festival. El FIB era el festival de música independent; el Sónar, música avançada. Ho hem dit moltes vegades, nosaltres volíem fer que la programació acabés definint el festival. No ens plantejàvem límits.

Això és cert; fins i tot hi ha coses que no t’esperes trobar: Michael Nyman, aquest any l’homenatge a Camarón…
Michael Nyman l’any passat va ser màgic. I de fet, és cert que potser no encaixen gaire, però Michael Nyman és el pare de les músiques minimalistes; i nosaltres sempre tenim una dosi de música més sorollista, o la part d’electrònica, que conceptualment no està tan lluny… on està el límit? El més important és que la gent respon bé.

Quin criteri hi ha a l’incorporar aquestes actuacions més, diguem-ne, especials?
Aquí ens ajuda molt Rockdelux. Controlen moltíssim els noms de referència de moltes escenes, i a l’hora de donar-li un gir inesperat al festival, això és impagable.

Recentment s’ha incorporat un nou mitjà, el webzine Pitchfork. Com casen amb Rockdelux? Semblen dos mitjans molt diferents.
Pitchfork és un radar increible. Tenen controlats tots els grups nous. Ells ens passen la llista dels grups pels quals apostaran, i nosaltres els intentem tancar. No es contradiu,  són complementaris. Com t’he dit, intentem abarcar el màxim possible.

Imagino que a nivell de repercussió també ha funcionat bé…
Sí, moltíssim. De fet, als EUA estem començant a ser referència. Buscant Primavera Sound al Google, una vegada em vaig topar amb una notícia del Washington Post on parlava de Girls. Hi afegia: “el grup, que va triomfar al passat Primavera Sound”… Girls van passar per 10 festivals o més l’any passat, però com a referència no citaven Roskilde, per dir algun, sinó el nostre.

Aquest any, incorporeu una nova programació, el PrimaveraPro.
Habilitem una zona nova, amb accés per a professionals. La idea és que els managers, grups de música, gent de segells… es puguin trobar i afavorir contactes. L’escenari pròpiament dit, però, estarà obert al públic.

M’estic imaginant el mànager i el de la discogràfica prenent una cervesa al backstage…
Exacte, una cosa bastant informal. En realitat es tracta de canalitzar una tendència que ja està passant. A la gent de música li agrada el Primavera. Vénen, s’hi estan, miren altres concerts.

Com per exemple Thom Yorke [Radiohead] l’any passat? Corre aquest rumor…
Sí, Thom Yorke va venir, amb la família. Ens van demanar discreció. Com deia, al Primavera es generen contactes entre gent de música, i de vegades en surten coses. Per exemple, Morente i Sonic Youth es van conèixer un any que coincidien tots dos… 2005? 2006? [Consultant l’històric, devia ser el 2005]

El futur és fusionar fira i festival?
És la nostra aposta. El model és el CMJ de Nova York o el SXSW d’Austin. Austin, per exemple, programa més de 3000 concerts, alguns en unes condicions més que dubtoses, amb backlines de pena…

Sembla mentida.
Una de les coses que hem après als EUA és que la música es pot gaudir de moltes maneres. Per això vam muntar els concerts al parc, i de fet els músics americans ens demanen de tocar-hi… estan molt més acostumats a tocar de qualsevol manera que els grups d’aquí.

Al llarg d’aquests anys també hi ha hagut moments més difícils. Volia parlar de la famosa “guerra de festivals”…
La saturació de 2007-2008 va fer pujar els catxets de tots els grups. És el pitjor que ha passat; més que la crisi actual. També va fer disminuir els concerts en sala, perquè un festival pot pagar més diners.

El cas de Radiohead…
És el més clar. Hi havia 3 o 4 festivals que anàvem darrere de Radiohead, i va sortir un festival exprés perquè no el tingués ningú més.

Com es relacionen concerts en sala i festivals? Tu ets programador a l’Apolo.
Quan no hi ha saturació, bé. De vegades l’un porta a l’altre, i de vegades a l’inrevés. Ara, però, amb la crisi discogràfica, les discogràfiques cada vegada paguen menys per les gires dels seus grups, i això repercuteix sobre el promotor: els catxets que es paguen a Espanya no arriben per pagar el grup. A moltes gires els està passant això.

Per exemple?
Vampire Weekend van intentar fer la gira via promotor dues vegades l’any passat, i ningú no en va assumir el risc. Ha hagut de ser Heineken qui els ha portat, per la via del patrocini.