L'agenda cultural de Barcelona

 

El millor del 2016

Les 10 millors obres de teatre de 2016

El 2017 se’ns ha tirat a sobre i, superada la ressaca de Cap d’Any, ens hem adonat que encara ens faltava un rànquing per publicar, el del millor teatre del 2016. Si hem de ser sincers, vam tancar l’any amb la impressió que no havia estat especialment brillant pel que fa al teatre. Però en voler fer una primera selecció, de seguida ens van sortir una vintena de títols. Senyal que el 2016 ha estat millor del que crèiem.

Passar d’aquesta vintena al Top10 que trobareu a continuació ha requerit fer sacrificis. Ens ha dolgut deixar fora El despertar de la primavera, el musical més ben parit d’aquesta temporada (han prorrogat fins a finals de gener, aquí ho deixo). Tampoc ha estat fàcil descartar el Caïm i Abel de Marc Artigau, o el surrealisme que Los Corderos i Za! van abocar a Afasians.

Però la vida és així, els rànquings són despietats i cal fer el cor fort. Sense més preàmbuls, que es fa tard, aquí el teniu: el llistat dels 10 millors muntatges (nacionals) estrenats aquest 2016. I en ordre invers, per fer-ho més emocionant.


10 – LEHMAN TRILOGY

Stefano Massini. Dir. Roberto Romei



Estrenada en el marc del Grec, Lehman Trilogy evidenciava, un cop més, el talent de la jove promesa de la dramatúrgia italiana, que tornava a Barcelona després de Dona no reeducable. Stefano Massini repassava la història del capitalisme salvatge a través de tres generacions de la família Lehman, en un muntatge excel·lentment dirigit per Roberto Romei que feia brillar els sis intèrprets que vèiem sobre l'escenari i amb un moment big band gloriós.



9 – VICTÒRIA

Pau Miró



Pau Miró, un dels valors més sòlids del teatre contemporani català, recreava magistralment l'asfíxia i el clima d'opressió dels primers anys del franquisme sense ser pamfletari. Una història que atrapava a l’espectador gairebé sense que se n’adonés, la història d’una vídua que decideix fer-se càrrec de la barberia de barri que regentava el seu marit. Emma Vilarasau interpretava amb encert el paper protagonista, el d’aquesta dona fascinant que al principi se’ns presenta sense conviccions, moguda per un tarannà pràctic, i que es veurà empesa cap a la lluita política clandestina.



8 – INFÀMIA

Pere Riera



Després de l'èxit de Barcelona, Pere Riera convidava els actors a un joc teatral per interrogar-se sobre la influència de les qüestions personals en la vida professional. Dos actors consagrats (Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas) i dos de joves (Anna Moliner i Francesc Ferrer), tant en la ficció com en la realitat, fent una feina molt complicada i molt bonica. Un d'aquells muntatges que fan que continuem estimant el teatre.



7 – HISTÒRIA

Jan Claudín Vilanova. Dir. Pau Roca



Els de Sixto Paz ens van sorprende aquesta vegada amb un muntatge més fosc del que ens tenien acostumats. Una peça que combinava amb encert els llenguatges escènic i cinematogràfic per homenatjar la figura de l’historiador. El text de Jan Vilanova Claudín prenia com a punt de partida la figura de Marc Bloch, historiador i resistent antinazi que va morir afusellat per la Gestapo el juny de 1944. La seva particular manera d’entendre la història, sempre des de la vessant més humana, impregnava tot el muntatge, que a través d’un joc de flaixbacs connectava l’assassinat de Bloch amb el temps present, en què un estudiant d’història (Pau Roca) s’enamora intel·lectualment parlant del seu professor (Miquel Gelabert) i, no tan intel·lectualment, de la seva filla (Vicky Luengo).



6 – LES NOCES DE FÍGARO

Caron de Beaumarchais. Dir. Lluís Homar



Les noces de Fígaro ja eren un dels grans esdeveniments teatrals de l’any abans fins i tot d’alçar el teló. El Lliure celebra el seu 40è aniversari amb la reposició d’un dels títols més emblemàtics de la seva història, el clàssic de Beaumarchais estrenat el 1989 sota la direcció de Fabià Puigserver. L’encarregat de tornar-lo a l’escenari ha estat Lluís Homar, protagonista del muntatge original. Lluny de limitar-se a replicar la posada en escena de Puigserver, Homar ha volgut partir de zero en el treball amb els intèrprets, començant per una anàlisi exhaustiva de l’obra. Això es nota en la claredat del muntatge, on cada gest, cada rèplica, cada silenci subratlla les nombroses segones intencions del text i enriqueix els deliciosos embolics de la trama. Marcel Borràs pren el relleu a Homar en el paper de Fígaro amb un notable treball que arriba al seu punt culminant durant el cèlebre monòleg de l’últim acte. Però qui aconsegueix ficar-se de debò el públic a la butxaca és Joan Carreras, un comte d’Almaviva extraordinari, portant a un altre nivell la vis còmica que ja va demostrar a L’art de la comèdia.



5 – BIRDIE

Agrupación Señor Serrano



Aquest 2016 també ha estat l’any de l’Agrupación Señor Serrano. Acostumats a treballar i a trobar el reconeixement més aviat fora que no pas aquí (serveixi d’exemple el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia), el Lliure va obrir la temporada amb un tríptic dels seus espectacles: Katastrophe, Brickman Brando Bubble Boom i el memorable A House in Asia. I un parell de mesos abans, en el marc del festival Grec, estrenaven la seva nova peça, Birdie. Fidels al seu llenguatge innovador i multidisciplinari, aquesta vegada la companyia fixava la seva mirada crítica en el fenomen de les migracions, deconstruint la cèlebre instantània del fotògraf José Palazón, que mostrava una colla d’immigrants enfilats a la tanca de Melilla mentre, a l’altra banda, dues persones jugaven a golf, plasmant en una sola imatge la desigualtat entre dos móns. Jocs de càmera, ninots, projeccions, acció directa… i els Serrano la tornaven a clavar.



4 – A TEATRO CON EDUARDO

Eduardo de Filippo. Dir. Lluís Pasqual



Lluís Pasqual ens va meravellar amb aquest 2 per 1 del gran mestre napolità, Eduardo de Filippo, com si més que el director del muntatge fos un prestidigitador, com el que Jordi Bosch interpreta magistralment a la segona part del díptic. De fet, Bosch és un dels grans actius de la peça, exhibint una vis còmica desbordant. A la primera part (el primer acte d’Home i senyor, obra de joventut de l’autor), és el cap d’una companyia de teatre ambulant que intenta assajar al vestíbul d’un hotel. Absolutament hilarant. A la segona (La gran il·lusió, una de les obres menys representades de De Filippo), és un mag expert en l’art d’entabanar els més ingenus. I aquí és on entra Ramon Madaula, descomunal, en un constant exercici de transformació del seu personatge: de l’enuig inicial (el prestidigitador ha fet desaparèixer la seva dona) passa al desconcert, i finalment al deliri. Tot plegat amb una cuidada posada en escena i amb una escenografia (Alejandro Andújar) d’aquelles que saben esprémer els recursos que ofereix la sala Fabià Puigserver.



3 – BROKEN HEART STORY

Saara Turunen



Hipnòtica, onírica, exòtica, eclèctica, poètica, estètica, còmica, energètica i molt bonica. Aquesta impressió ens va deixar el conte fantàstic Saara Turunen. La autora finlandesa feia un autoretrat molt personal, amb un llenguatge propi i una posada en escena encisadora. Un text que parlava de la dificultat de ser dona i artista, sense caure en un pamflet feminista.



2 – LA TREVA

Donald Margulies. Dir. Julio Manrique



En mans de Julio Manrique, el magnífic text de Donald Margulies esdevé un muntatge excel·lent al voltant del món del fotoperiodisme de guerra. Margulies planteja també el debat sobre com decideix viure una dona a nivell professional i com a mare. Si hi afegim diferents maneres d’estimar i quin és el valor de l’amistat tenim un text magnífic, de rèpliques intel·ligents que conviden a reflexionar i amb un humor que oscil·la entre la ironia i el sarcasme.



1 – DANSA D'AGOST

Brian Friel. Dir. Ferran Utzet



Ho teníem claríssim, l’univers de les germanes Mundy ens va captivar de tal manera que Dansa d’agost, per força, havia d’ocupar el lloc d’honor a la llista del millor teatre del 2016. Ferran Utzet ens servia un muntatge cuinat a foc lent, d’aquells que et van atrapant de mica en mica i que et permet assaborir cada rèplica, cada silenci. Amb gran delicadesa ens servia aquesta història sobre cinc germanes atrapades en un petit poble de la Irlanda rural, als anys 30, i ens regalava moments inoblidables, com l’escena en què les ganes de viure esclaten inesperadament per fer honor al títol de la peça. Excel·lent la feina de tot el repartiment, especialment la de les cinc germanes: Marta Marco, Mònica López, Nora Navas, Màrcia Cisteró i Carlota Olcina.



butxaca
El millor del 2016
04/01/2017

+ LLEGITS

Cine
Les 3 millors estrenes de la setmana
butxaca, 13/01/2017

Les 3 millors estrenes de la setman…

Les sales de cinema s’omplen aquest cap de setmana amb un nou grapat…

+
Exposicions
10 exposicions que es veuran al 2017
Helena Martínez Guimet, 13/01/2017

10 exposicions imperdibles del 2017

Si entre els bons propòsits de l'any nou us heu marcat anar a veure…

+
Cine
La ciudad de las estrellas (La La Land)
Ana López-Varela, 09/01/2017

La ciudad de las estrellas (La La L…

Ja ho va fer amb Whiplash. Damien Chazelle té un do per cimentar els…
+

+ Recents

Cine
Les 3 millors estrenes de la setmana
butxaca, 13/01/2017

Les 3 millors estrenes de la setman…

Les sales de cinema s’omplen aquest cap de setmana amb un nou grapat…

+
Exposicions
7 exposicions que acaben al gener
butxaca, 13/01/2017

7 exposicions que acaben al gener

Si fa poc us presentàvem deu exposicions imperdibles del 2017, ara us…

+
Exposicions
10 exposicions que es veuran al 2017
Helena Martínez Guimet, 13/01/2017

10 exposicions imperdibles del 2017

Si entre els bons propòsits de l'any nou us heu marcat anar a veure…

+
Entrevista Guim Tió

Entrevista Guim Tió

El temps, vital i finit, ens fa plantejar contínuament com i en què el gastem

Editorial

A primers de desembre Tria33, espai de cultura de TVC, va emetre un reportatge que valorava la salut...


Amb el suport de:escut_generalitat