butxaca

De la mateixa manera que al Grec de l'any passat, a partir d'imatges plàstiques crues i colpidores, amb Sobre el concepte de rostre, en el fill de Déu Castelluci removia la consciència de la platea, aquest Grec, Zero tampoc no va deixar ningú indiferent. De nou, una posada en escena descarnada i estètica. Una reflexió sobre la vellesa, la decrepitud física i la pèrdua de la memòria. En aquest cas, amb un muntatge intergeneracional amb actors al voltant de la vuitantena, al costat d'altres a la flor de la joventut. Una peça de creació d'Albert Boronat i Pep Pla que se serveix de música, imatge, dansa i interpretació per orquestrar una proposta dura i colpidora. Una obra que posa en qüestió la productivitat i la joventut com a valors suprems i inqüestionables.  publicat el 22/08/2012