Aquesta temporada, des del Teatre Romea semblen decidits a trencar les barreres que separen el cinema i el teatre, tot barrejant aquests dos llenguatges. Si durant el mes d'octubre es presentava una adaptació de Dogville de Lars Von Trier, ara és el torn d'Incendis, una peça que fa dos anys el canadenc Denis Villeneuve va adaptar amb encert per a la gran pantalla.
Fidel al seu estil i a la seva manera de fer artesanal, avesat a l'escriptura de grans autors (Tolstoi, Molière i Sòfocles, entre d'altres), Oriol Broggi és l'encarregat de portar a escena un text que, tot i ser contemporani, respira una aroma de gran tragèdia clà ssica, de drama familiar que traspassa les parets de casa. Una història èpica, corprenedora i brutal escrita pel canadenc d'origen libanès Wadji Mouawad.
La narració arrenca amb la lectura d'un testament. Els bessons Jeanne (Clara Segura) i Simon (Julio Manrique) escolten les paraules del notari (Xavier Boada). Abans de morir, la seva mare els va deixar un encà rrec: descobrir el passat de la famÃlia i obrir algunes ferides que encara sagnen. Ell es mostrarà escèptic. Ella, en canvi, lluitarà per satisfer aquest últim desig que, de segur, amaga una explicació.
Una obra amb una trama extensa, densa i profundament commovedora. Massa, diran alguns. La quantitat de llocs i personatges que intervenen en el relat obliga als actors (a destacar Xavier Ruano) a multiplicar-se i fer jocs malabars per encaixar tantes peces. Tot i que el resultat, de vegades, trontolla, no es pot negar que es tracta d'un muntatge efectiu al servei d'un text fascinant.
David Muñoz
publicat el 23/02/2012
Últims dies
Liceu
al meu calendari
