L'agenda cultural de Barcelona

 

Selecció butxaca: Teatre

Llarg dinar de Nadal

Teatre i dansa
de Thornton Wilder, Dir. Alberto Díaz, Cia. La Ruta 40
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   
Teatre Barcelona | Llarg dinar de Nadal

Ho confesso: avorreixo el Nadal. El fum, fum, fum em fa sortir urticària, i sóc d'aquells que, encara amb el torró a la boca, busquen qualsevol excusa per abandonar els àpats familiars i evitar una agònica sobretaula. Comprendreu que no em fes gaire gràcia, d'entrada, anar a veure una obra titulada El llarg dinar de Nadal. I menys encara sabent que l'autor, Thornton Wilder, hi encabeix noranta dinars de Nadal. Noranta! Però el cert és que aquesta peça breu de 1931 és tota una joia, igual que la posada en escena de La Ruta 40. La companyia, amb Alberto Díaz al capdavant, ha sabut bastir un muntatge precís (i preciós), amb un encant innegable.

Entrem al Maldà i ens el trobem convertit en el menjador dels Bayard, una família americana de finals del segle XIX i principis del XX. No hi ha cap dubte que les parets del Círcol, carregades d'història, són un punt a favor perquè l'espectador entri en situació. Dues minyones paren la taula amb molta cura i comença el dinar de Nadal, el primer a la casa nova. Tres rèpliques més tard, els mateixos comensals recorden amb un somriure aquell primer Nadal. No ens n'hem adonat i ja han passat uns anys. El codi s'entén de seguida: és un dinar de Nadal perpetu, sense solució de continuïtat. A mesura que passa el temps, els personatges van desfilant i la nostra ment va dibuixant un arbre genealògic d'on van sortint noves branques a un ritme accelerat, com en un time-lapse. Assistim, doncs, a una corrua de naixements i defuncions que van traçant la història d'una família, de generació en generació. Una successió que ens fa sentir petits, insignificants, i que ens recorda que no som més que un accident circumstancial que el temps esborrarà. Però els personatges no tenen aquesta perspectiva, el gran angular està reservat únicament a l'espectador. Ells són dins el quadre, i es preocupen pel seu dia a dia: la fàbrica, la missa de Nadal, el casalot.

La companyia serveix el text amb una senzillesa admirable. Els actors (entre els quals destaquen la veritat i l'emoció d'Aina Huguet i de Maria Rodríguez Soto) prescindeixen de qualsevol artifici per evidenciar el pas del temps. Envelleixen amb el gest, amb la postura, amb la mirada i amb la veu. El treball de La Ruta 40, minuciós i delicat, dóna lloc a un muntatge deliciós i poètic. Després de la marató d'àpats familiars d'aquestes festes, no dubteu a tornar-vos a entaular; aquest cop, al Círcol Maldà.

Xavi Pardo
publicat el 31/12/2014
 
Teatre Victòria
de Xavier Bru de Sala, Albert Guinovart, Dir. Joan Lluís Boz…
Sala Beckett
de Lucy Prebble, Dir. Carol López
Teatre Lliure Gràcia
de Oriol Tarrasón, Dir. Oriol Tarrasón, Cia. Les Antonietes,…
Teatre Gaudí Barcelona
de Marc Rosich, Dir. Míriam Escurriola, Cia. L'Era de les Im…
Teatre Romea
de Conor McPherson, Dir. Xicu Masó
Mercat de les Flors
de Rocío Molina, Honji Wang, Sébastien Ramirez, Dir. Sébasti…
Teatre Goya
de Ronald Harwood, Dir. Josep Maria Pou
Circ Raluy
Cia. Circ Raluy
Teatre Lliure Gràcia
de Eduardo De Filippo, Dir. Francesco Saponaro

Contingut especial

Entrevista Oriol Tarrasón

Entrevista Oriol Tarrasón

Ens necessitem els uns als altres, però ens n'oblidem contínuament

Editorial

Intel·ligència i criteri no impliquen necessàriament bonhomia i mà esquerra. De fet, molt sovint,...


Amb el suport de:escut_generalitat