La descàrrega virulenta, la ràbia desbocada i el desencís adolescent van ser les senyals d’identitat de
Mudhoney. A base d’embrutar els seus riffs nerviosos amb combinacions de pedals impossibles, el seu ara mític “Touch me I’m sick” i l’EP
Superfuzz Bigmuff van posar de potes amunt l’escena musical de Seattle. Més endavant Nirvana, Pearl Jam o Soundgarden expandirien els efectes de l’onada fins que aquesta es va fer tan gran que se’ls va empassar a tots. A tots? No. Passats els anys, Mudhoney han seguit al peu del canó, entregant nous discos de manera més o menys regular. Precisament el darrer,
The Lucky Ones (2008), es presenta amb un so excepcionalment cru i aguerrit. Completant el cartell,
The Meanies, una altra llegenda del punk rock, aquesta vegada des d’Austràlia.
Oliver Villanueva