Ressenya
Crepitant i reconfortant, com una foguera enmig de la freda nit del desert, aixà sona la música de Tinariwen, aquest col·lectiu de tuaregs malis que ens miraven desafiants des de la portada d'Aman Iman (2007) i que, onze anys després de l'aparició del seu primer disc amb distribució internacional (The Radio Tisdas Session, 2001), han conquerit una creixent legió de seguidors al món. La naturalitat del seu estil d'hipnòtica cadència sembla avalar la teoria que les arrels del blues cal buscar-les en l'ancestral cultura africana. En tot cas, tal com es comenta al revelador documental que acompanya el disc Imidiwan (2009), la música de Tinariwen posseeix una indubtable universalitat, les veus i les guitarres transmeten sentiments purs i el fet que cantin en tamasheq (idioma del poble tuareg, no oficial a cap paÃs) no els impedeix arribar als cors dels oients dels cinc continents. Pel seu darrer elapé, Tassili, expliquen que sentien la necessitat de tornar als seus orÃgens, a la seva essència, i, fidels al seu instint, han aparcat la intensa presència elèctrica dels anteriors treballs i han recuperat instruments tradicionals. Volant lliures i convidant-nos a cada pas a viatjar lliures amb ells.
ATENCIÓ: Segons informa la promotora Plan-B, "a causa l'actual situació del poble tuareg a Mali, un dels membres de Tinariwen, Ibrahim Ag Alhabib, que des de sempre ha participat activament a la lluita pels drets del seu poble, no podrà ser presents als propers concerts que el grup oferirà a Barcelona i Madrid. [...] Des del 17 de gener, un violent conflicte entre l'exèrcit de Mali i el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad ha estat fent estralls al nord de Mali. Més de 170.000 civils han fugit dels enfrontaments i s'han refugiat al desert [...] Degut a aquesta situació d'emergència humanità ria extrema, Ibrahim Ag Alhabib ha decidit romandre amb la seva famÃlia per ajudar el seu poble".
Juan Carlos Belmonte
publicat el 17/02/2012