Paral·lel
Per al seu primer concert a Barcelona, Ólafur Arnalds es presentarà acompanyat de violà i violoncel. No és estrany. L'islandès és d'aquells compositors a qui li agrada experimentar el potencial emotiu d'una corda atacada a temps. Però a diferència d'altres (penso en tot un estendard de la neoclà ssica com Max Richter, per exemple), Arnalds no utilitza aquest recurs per carregar les composicions d'èpica i pathos. Més aviat, impregna les composicions d'un estat trist i melangiós, que cala fins els ossos, i que es desplega per damunt del paisatge que dibuixa amb el seu piano; rastres de petjades en cercles sobre fons blanc de neu. El disc de 2010, ... And they have escaped the wheight of darkness, pot ser una bona porta d'entrada.
Oliver Villanueva publicat el 17/02/2012
| Desesperat per les retallades pressupostà ries en el sector de la cultura, Antonio Manfredi, fundador... |
Segueix llegint |