Ressenya
Nicolas Jaar s'ha fet un forat en el món de l'electrònica de manera aparentment fà cil. La seva carta de presentació van ser un seguit de maxis i eps que l'artista havia deixat caure des de 2008 (primer al segell Wolf+Lamb, i després a la seva pròpia marca, Clown&Sunset), i sobretot la publicació del debut llarg, Space is only noise, a principis de 2011. La seva precocitat (ara mateix té 22 anys) ha propiciat comparacions amb popes com Ricardo Villalobos o Aphex Twin i, tot i que no cal fer excessius escarafalls, sà que és més que lloable la personalitat d'algú que, tot rondant la vintena, s'atreveix a cuinar el seu house a bpms baixÃssims, a introduir-hi pianos dominats per les lÃnies à mplies i espaioses d'Erik Satie o a deixar-se seduir per la calidesa de l'afrojazz de Mulatu Astatke, dotant tot el conjunt de subtilesa, suavitat i un aire sensual. Després d'actuar dues vegades al Sónar (2011 i 2012), arriba el moment de presentar el seu live en una sala. Oliver Villanueva
publicat el 29/08/2012