butxaca

Un disc pot ser d'una escletxa a un mirall. Tot depèn dels seus responsables i de les ganes i intencions que tinguin de deixar-se conèixer o d'adoptar una personalitat inventada. Falconades, estimulant i imaginatiu debut del quartet barceloní, és un mirall. I un de dimensions considerables si tenim en compte que a l'altre costat hi ha un sensible orfebre de cançons, Albert Girons (component, juntament amb la fotògrafa Tanit Plana, dels creatius Albert amb l'aigua al coll i d'un projecte intermitent batejat sota el nom de Fantasmes!). Biòleg marí de professió, Girons trasllada a les seves lletres un amor inconfusible per la natura, però observada des de la posició del qui afronta les creuades del dia a dia encaixat dins d'un paisatge humà, emotiu i també tendre. Recolzat amb cura per Oriol de Balanzó, Marc Sospedra i Santi Bonastre, Girons parteix d'una tradició pop per deixar córrer les notes cap a una direcció on la cançó es gronxa en una tornada ideal o s'endinsa per un camí subterrani que obren uns teclats sinuosos. La producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), intel·ligent i rica, suma en aquesta col·lecció pop on la premissa és ser accessible, però sense ser evident. Una bona cançó és una bona cançó. Però en el feu de LaSentina també ha de portar un plus de sorpresa. Aquí hi ha el paquet, el llaç, el regal, però si t'hi fixes bé, en aquell costat de la capsa hi ha alguna cosa més que brilla.  Dimas Rodríguez publicat el 19/01/2012