butxaca

A Fred i Son els brillen els ulls cada vegada que destapen un vinil de Prefab Sprout, Lloyd Cole, Aztec Camera, TheTriffids, The Go-Betweens... Podríem estar omplint noms durant rengleres i rengleres perquè aquest més que convincent quartet de jangle pop barceloní és una sana agrupació de melòmans irreductibles. La seva declaració d'amor absoluta a un grapat de bandes que van a la recerca i captura de la tonada perfecta, els ha portat a enregistrar de moment dos treballs llargs, Diu que no sap què vol (2010) i Un altre temps, on queda palesa la seva oïda i punteria. Pop evocador i melangiós, amb aquella remor interna que se sent quan resseguim un àlbum de fotos entranyable o revisem uns fotogrames domèstics amb una coartada romàntica. Aquest és l'ideari d'una banda que tanmateix s'associa amb el ponderable cantautor valencià Julio Bustamante per repassar el seu fantàstic cançoner o participa orgullosa en un homenatge al desaparegut Grant McLennan. A la fi, les cançons són els miralls més fidels que podem trobar avui dia.  Dimas Rodríguez publicat el 02/08/2012