butxaca

Bones notícies des de molt a la vora: Miss Carrussel i Fred i Son, dues formacions locals emergents presenten les respectives obres de  debut. Ambdós treballs emparats sota el segell discogràfic Sones i amb el beneplàcit d’haver rodat les cançons ja per un bon grapat de festivals i diversos esdeveniments. La primera, Miss Carrussel, quan saluda i riu es diu Mireia Madroñero i ha polit ara en un format llarg  i  al costat de la fidel companyia dels sempre esplèndids Anímic el que ja apuntava en unes demos casolanes. La qualitat de Els patis interiors és que sap sonar sincer amb un cançoner que retrata una compositora atenta al run-run quotidià, a les trobades especials i pèrdues romàntiques. El novembre melangiós i ferit d’amor es pot esmicolar en una bufada de vent i personatges com una noia amb els dit prims o imatges amb els suggerents plecs d’un faldilla curta conviuen amb emotiva naturalitat. Els segons, Fred i Son, un tercet de jangle pop ara crescut a quartet amb la nova incorporació de Cristian Pallejà (Nisei, exSedaiós), posen en pràctica les hores que s’han passat escoltant i taral·lejant les boniques cançons de Lloyd Cole and The Commotions, Aztec Camera, Prefab Sprout, The Pale Fountains i altres entusiastes defensors del pop de delicada i colpidora cal·ligrafia que ens va regalar els vuitanta. Diu que no sap què vol és un revitalitzador recull de tonades que es gronxen i volen grimpar sense fre als braços d’aquells oients que sempre busquen una cançó per enganxar-la al costat d’aquella persona especial, d’aquell moment que encara perviu. Aquí, enllà o encara més aquí... Dimas Rodríguez