A part de l’interès que puguin suscitar les memòries literà ries d’un autor desconegut aquà -tot i que no pas a Rússia-, que va ser col·lega i amic de noms tan grans com Dostoievski, Txèkhov, Gontxarov, Turguèniev i Tolstoi -un interès superlatiu per a qualsevol amant de la bona literatura-, també gaudim de la virtut d’un llibre molt ben escrit, ple de sucoses anècdotes i de fets i experiències amb els grans escriptors russos del XIX, sobre la vida literà ria del Moscou i Sant Petersburg de l’època i sobre el procés creatiu de l’autor. Tot està escrit amb una gran naturalitat, senzillesa i bonhomia, i d’aquà prové la gran virtut d’aquestes breus memòries, ja que dibuixa un grapat d’escriptors insuperables, que han donat pà gines i més pà gines de gran plaer estètic, però al mateix temps els presenta com a persones normals i corrents, amb les seves febleses, les seves enveges i les seves batalletes d’estar per casa. Una humanització que no fa més que accentuar-ne l’admiració. Al final, les seves dues-centes seixanta-nou pà gines s’acaben massa rà pid i ens quedem amb ganes de més.