A Los dÃas contados (primer volum de la TrilogÃa transilvana; Las almas juzgadas és el segon; el tercer, de pròxima publicació, es dirà El reino dividido) apareix un episodi que exemplifica en no més de cinc pà gines les virtuts d’aquesta gran obra: Bálint Abády, el protagonista, es veu impel·lit contra la seva voluntat a batre’s en un duel ridÃcul, fora de lloc i del tot anacrònic per culpa d’un incident irrisori. Durant l’episodi es retrata amb gran sentit de d’humor, amb tendresa i amb coneixement de causa una noblesa que viu ancorada en el passat, aferrada als seus inalterables costums. I és que Bánffy parla des de dins sobre una classe que ha dominat Hongria al llarg dels segles i que, cega al món exterior, és a punt de patir el daltabaix de la 1a Guerra Mundial. Només Abády i l’altre protagonista, el seu cosà László Gyeróffy, semblen ser conscients del moment crucial, de punt de no retorn que estan vivint. Mentrestant, al caire de l’abisme, se succeeixen els balls, les festes i el politiqueig al Parlament hongarès. Una delÃcia de lectura, com la d’aquelles grans novel·les del XIX -com més llargues millor- que no vols que s’acabin mai.