El temps és un cabró
Jennifer Egan
Edicions de 1984.
Barcelona, 2011
Localitzacions netament novaiorqueses, lofts dià fans, antigues fà briques reconvertides en oficines lluminoses, divans psicoanalÃtics, converses banals, fredor existencial, bons propòsits eternament ajornats, pulsions autodestructives, bohèmia daurada, epifania, derrota, redempció. Una història mil vegades explicada i no per això menys suggerent, quan ho fa una veu amb criteri, sentit i ritme.
Jennifer Egan té una trajectòria reconeguda com a cronista de l'angoixa contemporà nia. El temps és un cabró és el llibre que aquest any li ha valgut el Pulitzer. Hi desgrana la lluita quotidiana d'uns personatges amb els problemes de les societats benestants. D'entrada, els d'un antic cantant punk al voltant dels cinquanta fagocitat per la indústria que malda per mantenir el rumb i el que li queda d'una incerta coherència. Un personatge que troba el contrapunt en la seva antiga mà dreta; una dona de trenta-cinc que es cuida prou d'aparentar estar per sota la trentena. Cleptòmana declarada, intenta resoldre aquesta malaltia mirant d'esquivar tot el que hi ha darrere d'aquest costum dubtós.
Iñaki Barco
publicat el 30/11/2011
Desa a La meva agenda
Compartir 
