Igual que a les pel·lícules de Jacques Audiard (De latir mi corazón se ha parado, Un profeta o De óxido y hueso), a Soñé con elefantes s'hi troben retrats de submóns sòrdids, perillosos i al marge de la llei; de personatges impertèrrits, violents i, amb tot, commovedors i profundament humans. En aquesta novel·la, tampoc hi falta la mirada d'un autor, personal i evocadora, la voluntat d'estil, de recrear diferents veus i la determinació de construir una obra. 

Soñé con elefantes és una novel·la negra que va més enllà del gènere, alhora que denuncia una realitat profundament fosca. La de l'estat croata actual, forjat en el fragor d'una guerra i instal·lat en una relació incestuosa amb les màfies que es ramifiquen per diferents ciutats europees. Al llibre, per exemple, s'hi retrata el Frankfurt que no parla alemany. El dels boxadors de tres al quarto que es guanyen la vida com a porters de discoteques fins que decideixen apallissar i robar el grec que els ha contractat... Una novel·la que comença amb una mort i que va de l'oníric al document amb absoluta naturalitat i ritme.