butxaca

Ressenya

Lleuger, fugaç, alegre, intranscendent i pretesament innocent. Així era el món de Jacques Henri Lartigue, fill d’una família benestant d’industrials de Courbevoie (prop de París) que, conscient de la fragilitat de la vida per la seva naturalesa malaltissa, va viure-la esforçant-se a retenir els instants de felicitat. Des dels vuit anys i fins a la seva mort als noranta-dos, les fotografies van acompanyar els seus diaris personals i van omplir toms i toms d’àlbums que avui dia configuren un valuós testimoni d’una època i d’una generació. Però també d’una mirada molt personal, amb una especial habilitat per capturar els instants més màgics i que, sobretot, preferia fixar-se en les coses petites, mantenint-se aliena als conflictes bèl·lics i a les convulsions socials del seu temps. Els estiueigs a Hendaia o Cannes, els amics, les dones –sempre joves, boniques, elegants i indolents-, els jocs, els esports –Lartigue va néixer amb els primers Jocs Olímpics i va ser un gran aficionat al tenis, les curses de bòlits, l’aviació i els esports d’hivern- omplien el seu univers, aquí il·lustrat amb més de 230 peces. Alguns dels seus quaderns i àlbums, juntament amb còpies de l’època (vintage), ampliacions modernes i còpies estereoscòpiques (un format que aconseguia l’efecte tridimensional a partir de dos imatges juxtaposades) configuren la primera mostra antològica a Espanya d’un dels grans noms de la fotografia, tardanament reconegut l’any 1963.