La figura de
Picasso es perfila i matisa amb cada nova proposta expositiva del Museu, que en la seva darrera etapa s’ha proposat revisar els discursos ja assimilats sobre l’artista. En aquest cas, s’il·lustra per primera vegada la influència de
Santiago Rusiñol en el perÃode de formació del malagueny i la seva estada a Barcelona. Enlluernat per qui va ser impulsor d’algunes de les iniciatives culturals més destacades de la fi de segle i també transmissor de la modernitat artÃstica europea, Picasso va retratar repetidament Rusiñol, va versionar obres seves i fins i tot li va copiar la signatura. Un procés, sembla, tÃpicament picassià pel qual l’artista escollia un model, el retratava, l’analitzava, l’imitava i, finalment, el superava. La seva va ser, però, una relació de retroalimentació en què el promotor del Cau Ferrat i els Quatre Gats es va deixar portar per l’energia que destil·lava un Picasso à vid d’estÃmuls i referents, convertint-se finalment en un dels primers col·leccionistes d’obres del malagueny.
Maria Merino