butxaca

Ressenya

L’any 2005, sumida en una crisi per l’arribada de les tecnologies digitals, la fotògrafa madrilenya Ouka Leele (pseudònim amb el qual Bàrbara Allende Gil de Biedma ha aconseguit, si no evitar, sí retardar l’evidència del lligam familiar amb el seu oncle poeta) es plantejava abandonar la pràctica fotogràfica, quan el Ministerio de Cultura li va concedir el Premio Nacional de Fotografia. Aquesta exposició n’és conseqüència directa. I també una prova de l’empenta que el guardó li va donar per enfrontar-se als nous mitjans digitals. A banda del seu treball en blanc i negre, esquelet de la seva trajectòria que sovint acompanyava d’una capa de pintura a mà, la fotografia digital en color, el telèfon mòbil i el Photoshop són les eines amb què Leele ha composat les 64 fotografies inèdites d’aquesta mostra itinerant. Aquestes noves tècniques juguen al seu favor a l’hora de materialitzar els seus pensaments i vivències mitjançant un llenguatge barroc, imaginatiu i molt personal. Tot un univers creatiu que el cineasta i comissari de la mostra Rafael Gordon ha volgut plasmar a La mirada de Ouka Leele, cinta nominada als Goya que rememora els inicis de la fotògrafa en el context de la “movida madrileña” i que alhora acaba reflectint la seva personalitat de manera gairebé psicoanalítica.