L'any 1971, en un context encara condicionat per la repressió i la manca de llibertats de la dictadura franquista, es va celebrar a Eivissa la setena edició del congrés de l'ICSID (International Council of Societies of Industrial Design).
Des de la primera edició (Estocolm, 1959), on es va elaborar la primera definició de "disseny industrial", el congrés se celebra bianualment amb l'objectiu d'establir unes bases globals de treball i fomentar la promoció del disseny industrial al món.
No obstant això, lluny de ser una trobada professional convencional, el congrés va suposar un esdeveniment sense precedents a l'Estat espanyol. Van ser tres dies en què la profunda necessitat de canvi d'una societat obsoleta va buscar respostes en el disseny, l'art i l'arquitectura més experimental, derivant finalment en un laboratori d'idees renovadores que qüestionava, fins i tot, el mateix concepte de congrés.
L'escenari escollit, la cala de Sant Miquel, a Eivissa, va representar la simbiosi perfecta entre la natura i una cultura rural. Durant tres dies, es van celebrar nombroses presentacions i discussions sobre disseny, urbanisme, art, noves tecnologies i pensament que es van complementar amb propostes literalment més expansives. És el cas d'
Instant City, un projecte col·lectiu liderat per José Miguel de Prada Poole, Carlos Ferrater, Fernando Bendito i LluÃs Racionero, que consistia en una "ciutat de plà stic" formada per diferents formes inflables connectades entre elles, i que derivava de la necessitat d'ampliar les places d'allotjament. Un altre exemple va ser l'escultura mòbil Vacuflex-3, d'Antoni Muntadas i Gonzalo Mezza, un tub de plà stic de més de 150 metres de longitud que es traslladava per diferents espais de la cala grà cies a la interacció amb la gent.
La utopia és possible recupera i rememora amb un optimisme necessari aquella experiència innovadora i participativa, mitjançant nombrós material documental, fotografies i pel·lÃcules entre els quals destaquen les entrevistes filmades a organitzadors i participants del congrés com André Ricard, Fernando Amat, Xavier Rubert de Ventós, Bigas Luna o, el també comissari de la mostra, Daniel Giralt-Miracle, entre d'altres.
Maria Merino
publicat el 25/07/2012