butxaca

Ressenya

"Els joves artistes d'avui ja no necessiten dir 'sóc un pintor' o 'un poeta' o 'un ballarí'. Són simplement 'artistes'." Aquesta frase, escrita per Allan Kaprow el 1958 dins l'article El llegat de Jackson Pollock publicat a la revista Art News, és una petita mostra del nou rumb que prendria (i que ja havia pres) l'art després de la II Guerra mundial: d'interdisciplinarietat, de ritual i moviment, de creació i destrucció, d'anarquia artística. Després del trauma de la guerra, canviar el concepte de pintura es converteix en una estratègia, a petita escala, per transformar i resignificar el món. Això es materialitza en tècniques que rebutgen el control del resultat i posen èmfasi en un procés creatiu més independent de la petjada de l'artista, com el drip painting de Jackson Pollock o l'action painting de Willem de Kooning, però també en l'espiritualisme abstracte de Mark Rothko.
L'herència i continuïtat d'aquests nous mètodes és el que mostra l'exposició Explosió! El llegat de Jackson Pollock de la Fundació Miró. De Pollocks, sincerament, n'hi ha pocs: més aviat se'ns mostren obres de finals dels quaranta fins als setanta que posen de manifest la diversitat de tècniques i estratègies artístiques que van aparèixer durant aquesta època. Hi trobareu de tot: els trets a pots de pintura de Niki de Saint Phalle, la muntanya de pneumàtics d'Allan Kaprow, els blaus buits d'Yves Klein, el body painting de l'accionisme vienès, les màquines que pinten de Jean Tinguely, la utilització dels cabells com a pinzell per part de Janine Antoni o l'exemple del grup Gutai. Els membres d'aquest grup japonès, pioners a exposar a l'aire lliure, van ser capaços d'encaixar la dissolució de l'ego del budisme zen, amb l'estil de Pollock i la cal·ligrafia. Alguns dels seus exponents són Akira Kanayama, que deixava que un automòbil de joguina pintés per ell, o Saburo Murakami, que intentava superar les restriccions de la pintura sobre tela creant una obra amb paper d'embalar i estripant-la amb diverses parts del cos. En definitiva, trenta-cinc artistes d'arreu del món que, sota l'ombra de Pollock, alternen intranscendència voluntària amb profunditat i objectius artístics amb atzar.