La curta però intensa trajectòria de la nord-americana d’origen alemany
Eva Hesse la va posicionar com un dels referents en la redefinició de l’art que va tenir lloc al llarg dels anys 60. A banda de les seves cèlebres escultures a gran escala i amb materials llavors innovadors com el làtex o la fibra de vidre, després de la seva sobtada mort als trenta-quatre anys, Hesse havia deixat una extensa producció de peces més petites i experimentals. Aquestes, concebudes en un principi com a “simples” obres preparatòries o prototipus, han estat recopilades per
Briony Fer i
Barry Rosen i convertides per primera vegada en protagonistes d’una exposició. Són objectes que, com gairebé tota l’obra de Hesse, contenen referències corporals i parlen de la seva manera de treballar des del punt de vista més íntim. Paral·lelament, el soterrani de la Fundació l’ocupa l’exposició conjunta de
Bracha L. Ettinger i
Ria Verhaeghe, dues artistes nascudes al voltant de 1950 que entenen la pràctica artística com a via de coneixement de la condició humana.
Alma Matrix posa en diàleg els seus treballs realitzats a partir de material documental que recopilen i posteriorment sotmeten a processos de còpia i manipulació.
Maria Merino