Un exercici que posa en relació el treball de l'artista visual
Imogen Stidworthy, amb les obres de vint-i-cinc artistes contemporanis. Totes tenen en comú la reflexió sobre els encontres i els conflictes de comunicació generats pel llenguatge, aspectes com la relació entre llenguatge i memòria o l'ambigüitat de la percepció. A destacar un vÃdeo de
Phil Collins sobre el rebuig de la llengua serbocroata a Kosovo, identificada com a sÃmbol de repressió; o el document de
Danica Dakic titulat
Emily, sobre una nena muda que aprèn el llenguatge de signes. També un interessant document de
Stidworthy: la filmació d'un home cec, analista d'escoltes telefòniques de la policia belga. Un altre cas sorprenent és el representat en un seguit de diagrames que revelen els moviments fets per nens autistes en desplaçar-se per l'espai. La Tà pies s'endinsa en un tema complex i rellevant amb una proposta molt conceptual. Per poder-ne seguir el fil, imprescindible agafar el fulletó de mà de l'entrada, i és que el recorregut d'aquesta exposició, dedicada al llenguatge, és mut.
Cira Pérez Barés
publicat el 17/10/2011