Pare de la pintura moderna, així és com es considera el mestre del Romanticisme francès
Eugène Delacroix. Ara arriba a Barcelona la retrospectiva més gran dedicada al pintor en els darrers 50 anys. Cent trenta peces provinents dels museus més importants d'Europa i d'Amèrica condensen un dels canvis més trencadors per a la història de l'art: la manera de copsar el poder expressiu del color. Per
Delacroix "el primer mèrit d'un quadre és ser una festa per a la vista". L'artista reivindicà la connexió amb l'espectador a través de l'emotivitat del color. Una de les seves obres cabdals,
Dones d'Alger a les seves habitacions (1834) (un quadre que rarament abandona les sales del Louvre)
, mostra les noies d'un harem fumant i xerrant despreocupades, una modernitat allunyada dels tòpics sobre l'imaginari oriental. No hi ha acció, el tema no importa, el que compta és l'execució: la intensitat i la interacció vibrant dels colors. Al llarg de la seva carrera,
Delacroix evoluciona en aquesta manera d'entendre la pintura. La imprecisió de les formes en les darreres obres va ser entesa per alguns com els efectes d'una suposada miopia, però el cert és que la innovació conscient de l'artista inspiraria les teories de l'impressionisme.
L'exposició, organitzada en col·laboració amb el Louvre, desgrana el procés creatiu i la constant renovació del pintor.
Delacroix coincidirà amb
Goya al CaixaForum a partir del 16 de març, artista que marcà bona part de la seva trajectòria. Una ocasió de luxe per apropar-se a Casa Ramona.
Cira Pérez Barés
publicat el 14/02/2012