Només trepitjar la primera sala d'aquesta exposició és probable que ens vinguin al cap els treballs de nombrosos artistes contemporanis fà cilment identificables (ja sigui en forma o en contingut) amb tot allò que
Claude Cahun va plantejar fa més de mig segle. Per això no deixa de ser sorprenent la desconeixença que encara existeix al voltant de la seva figura, redescoberta a partir dels anys 80 grà cies, entre altres factors, a dues exposicions a ParÃs i la seva Nantes natal.
La producció artÃstica de Claude Cahun (pseudònim de
Lucy Schow, 1894-1954) combina la literatura i, en major proporció, la fotografia. Un suport que li va permetre donar forma a la seva obsessió: desmuntar un a un els tòpics associats a la identitat de gènere. Per això Cahun es va autoretratar incansablement, posant-se en la pell de diversos personatges anònims (sovint d'estètica andrògina) i amb una posada en escena sempre molt cuidada.
Aquestes imatges, d'una vigència sorprenent, eren el resultat d'una mena de joc de rol que entrelligava les inquietuds intel·lectuals de Cahun amb la seva vida més Ãntima. Dos aspectes que compartia amb la també artista
Suzanne Malherbe (qui signava amb el nom de
Marcel Moore), còmplice de bona part dels treballs de Cahun aixà com de l'original campanya de resistència contra l'ocupació nazi que ambdues artistes van portar a terme des de l'illa de Jersey, segons explica un interessant documental que tanca la mostra.
Maria Merino
publicat el 17/11/2011
Últims dies
Liceu
al meu calendari
