Un grup de persones irromp a una oficina de La Caixa i a ritme de rumba catalana es marquen un ball amb coreografia flamenca tot cantant "esto no es crisis, se llama capitalismo". Els usuaris al·lucinen i a poc a poc es van afegint a la performance a ritme de palmes; els treballadors, astorats, es queden palplantats amb cara de circumstà ncies. Aquestes actuacions les repeteix el grup d'artistes
Flo 6x8 en un seguit de sucursals i caixers de les principals entitats bancà ries de l'estat, movent el cos contra el sistema financer. De la mà del documentalista
Pepe Cifuentes, aquest col·lectiu, que s'autodefineix com "activista-artÃstic-situacionista-performà tic-folklòric-i-no-violentâ€, presenta el recull d'aquestes actuacions al documental
Cuerpo contra capital que aquests dies es pot veure al claustre de l'Arts Santa Mònica.
La renovació del premi Honda de pintura ha donat com a resultat aquesta exposició, que a més de
Flo 6x8 recull el treball de nou artistes més de l'escena peninsular. De la mà de
Pilar Forcada i amb el suport d'un comitè d'experts de reconegut prestigi format per
Vicent TodolÃ,
Teresa Blanch,
Maria de Corral i
Yolanda Romero s'han triat de forma consensuada deu noms per donar suport a "l'art emergent". Apel·latiu que denota la dificultat de fer-se un nom quan veiem que la mitjana d'edat dels artistes escollits supera els 35. Destaquem les aproximacions conceptuals de
PatrÃcia Dauder en l'exploració de la gènesi de la imatge. Una mirada més pop és la projectada a les aquarel·les de
Miki Leal, artista a cavall entre la pintura i la música, que reinterpreta el seu univers en clau de somni, com per exemple en aquest (veure imatge) fotograma de la pel·lÃcula
The Bird, de
Clint Eastwood. I tornant a l'art que denuncia,
Francesc Ruiz presenta
Les Portes, una espectacular crÃtica a la bombolla immobilià ria a través de 6.000 revistes que recorren la ciutat de Lleida en imatges tretes de webs de compra-venda de pisos.
La selecció d'Art Situacions està allunyada de gustos personals de col·leccionista o de les limitacions de gènere i és un exemple més d'una iniciativa privada sustentant l'art contemporani, rescat d'un sector que les retallades estan deixant en caiguda lliure.
Cira Pérez Barés
publicat el 14/02/2012
Últims dies
Drassanes
al meu calendari
